De la Vida i de la Mort


http://www.flickr.com/photos/inarell/

La mort no és un acte lliure,però ens ofereix la possibilitat de portar la vida a la consumació. Solament des de la mort podem dir que hem fet tal o qual cosa. Mentre vivim, les nostres opcions de llibertat sempre queden una mica “ penjades”, perquè ens desdiem de les coses , ens penedim, anem endavant, enrere...

La nostra  llibertat no és absoluta,  ens ve possibilitada per una cosa tan poc lliure com la mort.

La vida i la mort se’ns imposen. Tampoc podem decidir si volem ser estimats o no. Déu abans de nosaltres, ja ha decidit  fer-ho. 

Solament acceptant la presència de la mort a la vida, podrem acceptar la vida dins de la mort.

El temps no és un simple devenir, sinó un kairos.

Encara que caminem cap a la mort, no hem estat pas creats per a la mort, sinó per a la vida.

L'autèntic problema a resoldre no és quin sentit té la mort, sinó quin sentit té la vida.

A la vida el fonamental és poder distingir l’urgent de l’important ( Zubiri)

Som cristians quan creiem que l’amor és més fort que la mort i deixem de ser-ho quan creiem que la mort és més poderosa  que l’amor.

(retalls d' escatologia)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa