L’aniversari i el tren


-Li importa que m’assegui aquí? És que si viatjo d’esquenes em marejo....- És el que m’ha dit aquest matí una senyora al tren, demanat-me ocupar el lloc de la meva dreta on hi tenia posades les bosses que duia.
- Cap problema, no es preocupi- li he contestat, i he deixat les meves coses en un dels seients del davant que estaba buit.
Jo que sempre viatjo en tren, m’adono de que normalment la gent escull viatjar orientada en la mateixa direcció del trajecte. No sé si és perquè molts es maregen o si és per alguna altra  raó, però el cas és que és un fet constatable que em provoca preguntes de tant en tant, a mi que sóc curiosa de mena i que m’agrada esbrinar els sentits latents de les coses.
Doncs avui, a l’endemà d’haver fet un grapat d’anys, aquesta situació m’ha suggerit una cosa ben bonica: hi ha qui viu sempre projectat en el futur, mirant endavant, sense esma o sense necessitat de carregar amb el passat i hi ha qui viu permanentment anclat en la història esdevinguda, sense poder avançar i sense la mirada esperançadora del demà.
Doncs jo m’apunto al grup de gent que a vegades escull seure al tren d’esquenes a la vida i a vegades amb la vida al davant. Encara que em queixi de fer anys, en realitat el futur sempre m’il.lusiona, sempre és una caixa de sorpreses per destapar, sempre hi ha quelcom millor a descobrir.... però També m’agrada tant fer anys amb la mirada posada en el que vas deixant! És tant necessari ser agraït amb la pròpia història!
La fe en un Déu amorós m’ha donat uns ulls agraïts i atents a cada moment i a cada engruna de petit trosset  viscut. Segurament per això , sense saber-ho, aquesta senyora del tren, avui m’ha donat una petita lliçó de vida.

Glòria Vendrell i Balaguer
9 de març del 2019

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa