Abril
Fa poc que hem sabut que ets nena, però no una nena qualsevol, sinó l’Abril, la meva néta, la tercera en ordre de vinguda a la família.
Quan es té el primer fill, un es qüestiona , com es pot estimar més? com es podrà estimar a un segon? serà un amor dividit ? repartit ? diferent?... i el cas és que quan ve el segon i el tercer i els que siguin, la maternitat de debò no minva sinó que creix, no és divideix sinó que es multiplica. Malgrat la feina, les nits sense dormir i els maldecaps per fer mans i mànigues amb un sou, sempre és una riquesa. És veritat que es perd la “ llibertat “ que coneixem i que tractem a diari, però es guanya en LLIBERTAT interior, que a la cap i a la fi, és la més valuosa i l’única que res ni ningú ens pot prendre.
Dic tot això perquè quan neix el primer nét, hom podria pensar les mateixes coses que quan es té el primer fill , però sortosament la vida sempre ens sorprèn. És veritat que no és el mateix ser mare que ser iaia, però també és veritat que ara que acaba de néixer la Maria, cada cop que la miro tan bonica, cada cop que veig la panxeta gràvida de la meva filla que duu a dins la tercera néta, cada cop que m’ha dit que l’ha sentit bellugar i escoltat el cor en les ecografies, cada cop que penso que serà la cosineta preferida de la Maria perquè solament es duran cinc mesos, cada cop que passa tot això, noto dins meu una tendresa i una il·lusió, solament explicable des del cor d’una iaia , cada cop més encantada i feliç de ser-ho.
Abril, ja t’estimo.
Glòria Vendrell i Balaguer
Octubre del 2014
M'acabes de fer plorar, mama. I mhas fet venir ganes d'escriure sobre els meus nenes
ResponElimina