Vine



"Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar,  si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s'alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà. En ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d'aigua, com una font que mai no s'estronca "
 Is. 58 9b-11
 

Quan les forces se m’acabin
i quan en la son, els ulls es tanquin…
vine caminant entre la nit:
tapa’m, no sigui que el fred m’espanti massa,
i no pugui alçar-me del llit
cobreix el meu cos d’esperança
i abraça’m amb llaços de lli

Quan el verí del dubte
i el fantasma del no-sentit,
s’insinuïn des de la porta
de la meva cambra tancada,
obre totes les finestres que ignoro
perquè pugui entrar el que no se,
però que espero,
i així no poder fer altra cosa,
després de mirar-te i contemplar-te,
que donar-te el meu equipatge pesat,
i amb tot el meu cor, besar-te.

Glòria Vendrell i Balaguer
Octubre del 2010


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa