L'Ésser humà i la llibertat


L'Ésser humà és l'ésser capaç de preguntar-se sobre si mateix : " qui és" o "què és". El cercle hermenèutic de Heidegger, ajuda a veure-hi clar : en la mida que fem preguntes i que rebem respostes, augmenta la nostra pre-comprensió. Si la pre-comprensió es fa més gran, podem elaborar de nou , més preguntes, que fan créixer el cercle hermenèutic, que sempre és obert.
Heidegger ens diu, i trobo molt acertat, que no solament " som" sinó que " hi som", som Dasein. Hi som en el món : in-der-welt-sein. Això és constitutiu de l'ésser humà. Si no fos així, seríem coses.
Probablement una vida humana sense preguntes, no la podríem anomenar vida humana.
La possibilitat que té l'ésser humà de questionar-se, li ve donada per la paraula (logos), en el seu sentit més profund, que per als grecs, vindria a ser l'ànima, el pensament per a la modernitat ( Descartes ), la voluntat de poder per la post-modernitat (Nietzsche) i l'Esperit , pel judeo-cristianisme.
Aquesta paraula permet la creació, però també la no-creació, en el seu sentit més ampli.
Aquesta paraula permet la comunicació i la comunió, però també la descomunicació i la descomunió.
Permet, en definitiva, la llibertat que no tenen ni les bèsties ni les plantes : les bèsties poden viure en comunitat i comunicar-se, d'alguna manera,però no tenen la llibertat de poder deixar de fer-ho.
I no parlo solament de comunió i descomunió, pel que respecta a les relacions socials quotidianes, sinó a la comunió i descomunió, pel que fa a la " paraula de moda" en cada moment històric i que preten l'absolutisme mental dominant. Del domini d'aquesta paraula, en deriven els petits dominis, que aparentement,poden semblar banals.
Per tant, l'ésser humà s'humanitza, en la mida que fa ús de la seva llibertat ( no física sinó ontològica) i es deshumanitza, en la mida, que no fent ús de la seva paraula, va perdent la capacitat de ser lliure.
La possibilitat de renúncia tan sols és humana. Ens fa lliures i ens deslliura del jou mimètic que impregna tot el món natural , tal com diu René Girard.
En la història de la filosofia, s'ha anat pensant, que l'ésser humà és ànima, cos, ànima i cos a la vegada, res cogitans, esperit,voluntat de poder... però el que queda sempre, com a esquelet estructurador d'aquest ésser que es qüestiona sobre si mateix, és la LLIBERTAT de poder fer-ho.

Glòria Vendrell i Balaguer

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa