Et trobo bonica

Maig del 2009
Glòria Vendrell i Balaguer



Et trobo bonica si et miro i també quan no et miro
em buides per dins i m’omples de coses que no tinc quan arribo
t’escolto fluixet i sinuosament em parles
les teves aromes m’apresten per dins
i m’emporto remors, secrets i mirades

Et trobo preciosa quan t’aixeques d’albada
i m’agrades quan al vespre, la llum vermellosa t’encoixina i t’amaga
t’espero en la nit i somnio albirar-te
de lluny, de prop... tan se val !, però albirar-te

Em sembla que em mires, a vegades...
Em sembla que m’endevines , a vegades....
Em sembla que m’esperes, a vegades....
Em sembles feliç , tantes vegades.....

I si m’equivoco, no m’ho tinguis en compte,
és que m’agrada molt estimar-te.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa