Entrades

Bellesa abscòndita

Imatge
"La bellesa salvarà el món" . Dostoyevsky He parlat vàries vegades de la Bellesa , ho faig sovint i no me'n canso. N'hi ha de molts tipus, però n'hi ha una de secreta, que a simple vista no es pot percebre, que reclama per força ull atent ,que no té a veure amb modes ni amb estereotips, que defuig el triomfalisme i l'eficàcia, que trontolla quan se la vol domesticar, que es fa gran per a qui la vol veure i petita per a qui no la sap valorar, que es passeja silenciosa en els voravius de cada cosa, que dansa i canta sordament, que crida  si convé  o que  emmudeix si cal, que es vesteix de paisatge, d'obra humana, de silenci, de pregària, d'emoció, de història , de saviesa , de llibre , de dolor... Quan treu cap tot canvia... Quan l'olores, l'albires, la notes, la sents, la perceps.... tens ganes de fer-la teva... Però no es deixa.... solament ens permet un tast per  fer créixer el desig  de trobar-la altre cop Glòria Vendr...

Una tarda a Vic

Imatge
Del llatí  Vicus, capital d’Osona, amb aromes pirinenques que arriben avui ensumades de neu, asseguda sobre la plana que duu el seu nom, viscuda i reviscuda per vigatans i vigatanes des del temps de Guifré el pilós, seu episcopal anomenada Ausa en temps visigòtic, vestida i revestida de vestgigis antics, ciutat romana i feudal, renaixentista, noucentista i moderna, escenari de guerres i de sants,  amiga del riu Ter, ferida per un atemptat, escola catedralícia i universitat literària, amb noms il·lustres com Jaume Balmes, Antoni Ma Claret , Joaquima de Vedruna, Josep Anglada, l’abad  Oliba,Cinto Verdaguer Antoni Gaudí i molts d’altres,  embellida amb museus, fires i mercats, provada i enfortida per invasions  tèrmiques freqüents i per la boira que la sovinteja ...  Feia temps que no hi anava. Ja fa dies d’una  tarda a corre cuita  al seu costat i d’un bon àpat  de cuina catalana. Tornar als llocs de tant en tant està bé. M’agr...

L’aniversari i el tren

Imatge
-Li importa que m’assegui aquí? És que si viatjo d’esquenes em marejo....- És el que m’ha dit aquest matí una senyora al tren, demanat-me ocupar el lloc de la meva dreta on hi tenia posades les bosses que duia. - Cap problema, no es preocupi- li he contestat, i he deixat les meves coses en un dels seients del davant que estaba buit. Jo que sempre viatjo en tren, m’adono de que normalment la gent escull viatjar orientada en la mateixa direcció del trajecte. No sé si és perquè molts es maregen o si és per alguna altra  raó, però el cas és que és un fet constatable que em provoca preguntes de tant en tant, a mi que sóc curiosa de mena i que m’agrada esbrinar els sentits latents de les coses. Doncs avui, a l’endemà d’haver fet un grapat d’anys, aquesta situació m’ha suggerit una cosa ben bonica: hi ha qui viu sempre projectat en el futur, mirant endavant, sense esma o sense necessitat de carregar amb el passat i hi ha qui viu permanentment anclat en la història esdevinguda, ...

Trossets de Montseny en companyia

Imatge
Un dia  de muntanya, de trobada i de retrobada, de temps que passa i del temps que ens queda al davant, de llar de foc i de conversa atepeïda, d'amistat bonica que els anys no fa malbé. Glòria Vendrell i Balaguer

Murmuris

Imatge
 Casteldefels 16 febrer  Sempre que m’arribava la teva paraula , jo la devorava i era una alegria i una delícia per al meu cor Jer 15,16

Memòria agraïda

Imatge
1900-1963 Vaig tenir un professor d’història que sempre deia que la ”Història” ha de ser sempre memòria agraïda. És veritat que hi ha coses de la història que pensem que més valdria oblidar-les per la seva càrrega de sofriment i de dolor i això m’ha fet dubtar molt de temps, però ara que està de moda “la resilència” no tinc altre remei que donar la raó al meu professor. La meva iaia paterna va morir quan jo solament tenia tres anys, però guardo records molt vius d’algunes vegades que vam estar juntes, pocs però suficients per tenir-la present molt sovint. A mida que m’he anat fent gran he tingut cada cop més necessitat de saber coses d’ella. Diuen que m’hi assemblo i és veritat. Va patir molt, per malaltia, perquè va enviudar ben jove quedant amb una nena petita que va tenir molts problemes de salut , perquè es va tornar a casar i pel que sembla malvivia una mica, perquè va viure la guerra i els seus horrors,  perquè va patir gana i perquè no tenia gairebé res per alime...

El temps

Imatge
Passa i torna com si res endebades el vull aturar, posar-lo dins l'armari sota clau, però és del tot impossible, se'n va per les escletxes més petites, fuig... Ell s'entesta a jugar amb mi i es fa el trobadís s'arramba, s'enforna, s'aferra als records, però quan crec que el tinc per sempre, s'escapa en un no res Avui m'ha semblat sentir-lo plorar darrere els mobles desgavellats carregats de vida però quan l'he volgut enxampar, ha fugit corrents, temorós i desconfiat Ell es pensa que tot ho controla, però  no és veritat perquè cada cop que passa i torna com si res m'he adonat que deixa  reguitzells de moments que queden suspesos i eterns És el lapsus del temps Glòria Vendrell i Balaguer Gener del 2019

El conte del Tió coix

Imatge
El Tió petit l'any passat va perdre un peu. Amb l'enrenou del Nadal algú el va tirar al terra sense voler. És coix pobret. Tot i que la mestressa li ha posat una crossa de tronc de bosc, ell no s'hi troba i se sent perdut i estrany. Ni tan sols es reconeix... Si més no, abans servia per rebre cops de bastó i per cagar regals pels petits...ai quin temps!! Però ara ningú gosa fer-ho per no desgavellar-lo més encara, i tot i que l'han posat al menjador, s'ha adonat de que hi ha un altre Tió gran i ben plantat que s'ha apoderat de totes les mirades. Esmaperdut per dins, malgrat el seu imposat posat simpàtic, s'ha despertat aquest matí mentre la mestressa parava la taula de Nadal. Preparant-ho tot per a la família que era a punt d'arribar, ella l'ha agafat , ha bufat sobre la seva barretina les espurnes de neula que li havien quedat de la nit anterior, li ha posat ben posada la crossa de fusta de bosc i l'ha girat de cara al balcó on el pessebr...

Allà hi estaves

Imatge
https://youtu.be/o5SgYAVaIpQ Quan el vent arrossegava l'impossible, allà hi estaves i jo no ho sabia Quan m'encerclaven sense sortida allà hi estaves i jo no ho sabia Quan les aigües m'anaven a ofegar, allà hi estaves i jo no ho sabia Quan el ferotge m'estrenyia el pas allà hi estaves i jo no ho sabia Però quan ho vaig saber, mai més vaig tornar a tenir por, ni de cap cicló ni de cap setge ni de la força de l'aigua ni de cap tigre de mort Glòria Vendrell Balaguer Desembre del 2018

La Fira de la Puríssima sant Boi LLobregat 2018

Imatge
72 anys després del que va començar sent solament una fira agrícola, la Fira de la Puríssima de sant Boi avui és fira gastronòmica, fira familiar, fira de concursos, fira de cartell, fira de la cultura, fira de la mobilitat, fira jove, fira tradicional, fira al cine, fira en foto, fira de sardanes, fira de fadrins, fira de museu, fira de l'espai públic... El dret de celebrar fires a la nostra vila va ser concedit per Jaume I el conqueridor però  el dret de passejar-hi , de mantenir-la viva i d'ensumar el Nadal que eclosiona de cop, omplint-ho tot de llum...aquest dret solament és nostre. I és que amb la fira arriba de nou l'advent,  la vigília de la Immaculada,   la molsa i l'arbre,  el tió i el pessebre i el desig d'un món millor. Glòria Vendrell i Balaguer 8 desembre 2018