" La teva fragància em recrea" Sant Agustí
Les olors de la natura evoquen la bona olor de Crist
A vegades, solament arribar a un lloc de muntanya, al baixar del cotxe, una olor especial ja se’ns fica endins: sigui la llenya a l’hivern, , sigui la humitat del bosc, siguin les aromes de les plantes, siguin les fragàncies de la tardor boletaire, o sigui el que sigui, però el que és cert, és que les olors provoquen dins de l’ànima , i que no pas del nas, sensacions difícils d’explicar, que tenen més a veure amb les emocions que amb cap altra cosa. De fet, quan olorem qualsevol cosa, sense pensar-ho, tanquem els ulls, en un acte d'intimitat eloqüent.
Tota la litúrgia és plena d’olors : els olis perfumats dels sagraments , l’encens, les flors a les taules de l’eucaristia etc. Totes elles són signe de la bona olor de Crist. ..I quina és la bona olor de Crist? Doncs, el seu amor bell, autèntic, incondicional , gratuït... de la mateixa manera que l’olor d’un perfum determinat, ens pot recordar la persona estimada.
Són embriagants els teus perfums, aroma que s'escampa és el teu nom; per això les donzelles s'enamoren de tu.
Ct.1,3
Nard i safrà; canya aromàtica i cinnamom, amb tota mena d'arbres d'encens, amb mirra i àloes, amb totes les essències balsàmiques. Ets font de jardins, pou d'aigües vives,
Ct 4,14-15a
Desvetlla't, tramuntana, vine, migjorn, bufa sobre el meu jardí i que s'escampin els seus perfums. Que entri el meu estimat al seu jardí per assaborir-ne els fruits saborosos!
Ct 4,16
Les mandràgores escampen el seu perfum, tenim a les portes els fruits saborosos, vells i nous: els he reservat per a tu, estimat meu!
Ct 7,14
Per això el teu Déu t'ha preferit als teus companys i t'ha ungit, oh déu, amb perfums de festa. T'impregnen el vestit mirra, àloes i càssies.
Salm 45,8b-9
Que n'és, de bo i agradable, viure tots junts els germans! És com el perfum que ungeix el cap i s'escampa per la barba, s'escampa per la barba d'Aaron fins al coll dels seus vestits. És com la rosada de l'Hermon, que s'escampa a les muntanyes de Sió. Allí hi ha l'aplec que el Senyor beneeix: li dóna la vida per sempre.
Salm 133
Que pugi el meu prec davant teu com l'encens; alço aquestes mans com en l'ofrena del capvespre.
Salm 141,2
Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d'alabastre plena de perfum i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d'ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum(...) Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó:Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m'has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me'ls ha rentat amb les llàgrimes i me'ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m'has rebut amb un bes; ella, en canvi, d'ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m'has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m'ha ungit els peus amb perfum. Així, doncs, t'asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc.
LLc 7,37-38.44-47
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol.
Mc 16,1
Llavors van prendre el cos de Jesús i l'amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d'enterrar entre els jueus.
Jn 19,40
Glòria Vendrell i Balaguer
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada