Venbariarismes

Me'l va recomanar la meva filla Alícia. El vaig començar amb les expectatives justes, però ha resultat ser fascinant, desvetllador, conciliador, enginyós i fins i tot divertit!  És curiós perquè fins i tot en allò que estic en desacord, hi trobo un punt d'acord meravellós. Feia temps que no llegia un llibre d'aquestes característiques que m'enganxés tant! A continuació destaco sense cap fil ni ordre, alguns fragments, que si més no a mi, que sóc una analfabeta científica, m'han causat emocions que no hagués imaginat. La prova del que dic és que m'ha costat moltíssim seleccionar-los. Estic pensant que li podria canviar el títol al llibre i anomenar-lo "El universo para Glòria" .............................................................................................................................................................. (...) Las preguntas dan alegría sin necesidad de ser contestadas, incluso aunque éstas no ten...

El caminet que et portava et retornarà S'insinua molt fràgil malgrat la primavera d'avui L'has recorregut a pams antuvi i ara Ha estat teu des de sempre i no et serà fàcil oblidar-lo Per més lluny que vagis, el caminet que et portava et retornarà a les olors i les aromes que l'alè esmorteït del vent guarda en la seva pell més pregona Glòria Vendrell Balaguer abril de 2020

Des de la finestra de flors et penso Des dels dels vidres guarnits de flors t'espero Des dels testos florits de flors t'imagino  Des del pedrís de flors et recordo Des de la baraneta de flors et somio Des de la façana de flors t'estimo I sempre des de les flors  Glòria Vendrell i Balaguer abril de 2020

"Hasta el infinto y más allá"... aquesta és la màxima de Buzz lightyear, la joguina de la pel·lícula Toy Story. Però on és "el infinito"? on comença el "más allà"?com arribar-hi? El temps que vivim està deixant al descobert moltes infinituds, de tal manera que la necessitat d'anar "al infinito y más allà" és d'una urgència aclaparadora. Sobreviure al dolor i a la desesperança és un clam ingent. Buzz no va ser conscient de qui era fins tard. Quan va saber que "el infinito y el más allá" solament podien estar al seu abast en tant que desig, va ser llavors quan va entrar en joc el que ell no esperava. És temps de pasqua, el temps per excel·lència d'esperar quan moren totes les esperances. El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre.  Joan 20,1

Dibuix del Pau: La família a la muntanya El Pau, la Maria i els seus pares va anar a la muntanya a buscar maduixetes de bosc, però com que feia un dia preciós, van decidir que ja les collirien a la tornada i que primer pujarien fins el cim per contemplar el paisatge, sense saber que el llop de la Caputxeta s'havia escapat del conte i que els seguia de ben a prop... des de que el caçador el va fer fora de casa de la iaia, com que li costava molt atipar-se per menjar, va decidir canviar de conte... a veure si aquest cop tenia una mica més de sort!... Però quan el llop ja era a prop de la família, disposat a menjar-se algú, ve't aquí que es va sentir cridar la cosineta Abril:      - Espereu-me que jo també vull anar amb vosaltres! Quan va arribar on eren, els va ensenyar la caixa que havia construït, "per posar insectes", deia tota emocionada Dibuix de l'Abril: capsa màgica on es poden guardar uns insectes que mai has vist Així que el llop es va fer enr...

De silencis i de sols d'estances i de buidors d'aplaudiments i de veïns que canten de teletreball i de temps que passa de Penedès, d'Anoia i de Llobregat d'adolescents, i de nens dels més grans, de malalts i de nosaltres d'ambulàncies i de més slencis encara De primavera i d'ocells de fred i de primers lliris de sol que no gosa i de pluja que no acaba de trucades i de vídeo trucades de notícies i de resar molt de llibres i de sobretaules del que vols arreglar i del que no pots  D'escrables i de tasques de casa de watsap i d'imatges de cuinetes i de paraules de preocupació i de nostàlgia de malats i dels que moren de paciència i de llàgrimes de l'Emmanuel i de tot el que mancava de pensar molt i de més silencis encara ... són aquests dies Glòria Vendrell i Balaguer 31-3-2020 (Covid 19)

Brillant, punyent, intel·ligent i provocador, com sempre! (...) Para un hombre que no cree en los milagros, un milagro lento será tan increíble como uno repentino.  (...) El   hombre no es mero producto de una evolución sino más bien una revolución.  (...) Podríamos admitir que el  hombre primitivo dibujara un mono, mientras que tomaríamos a broma si nos dijeran  que el mono más inteligente había dibujado un hombre. Existe una clara división y desproporción que además es única. El arte es la firma del hombre (...)  (...) El hecho principal que se desprende de la impronta dejada por el autor de aquellas pinturas de renos o de otros animales, es que aquel hombre sabía dibujar, mientras que el reno no.  (...) No hay por qué empezar diciendo que lodo era lento y sin discontinuidades y una mera cuestión de desarrollo y de grado, pues en las pruebas evidentes de las pinturas no existe ningún rastro de desarrollo o graduación. Las pin...

Sempre m'ha interessat la neurologia, per això , posant pel davant la meva absoluta ignorància al respecte, de tant en tant m'apropo humilment a aquesta disciplina tan suggerent i fascinant. Convençuda de que sí que hi ha "alguna cosa més", això no impedeix que em meravelli davant el prodigi de la ciència que em permet conèixer una mica mica, els bocins del que ens fa ser qui som i que m'extasiï immiscint-me en els clots minúsculs de la nostra gènesi. Aquest llibre, com altres que he llegit en altres ocasions, n'és una mostra.  Com que no pretenc fer cap recensió del libre, més enllà de la tesi central de l'autor , em limito a afegir uns quants retalls que em resulten particularment interessants: ( ...) La naturaleza ofrece siempre los espectáculos más fascinantes que podamos imaginar. Esto incluye la naturaleza exterior, que se abre esplendorosa ante nosotros, y también la interior, que se esconde dentro de nuestro cuerpo y que al mismo tiempo ...

Aprofitant  que l’institut fa festa pel Carnestoltes, avui ha estat un dia de repòs, com el que convida el bonic carrer de Siurana. Repòs  per la vista calmada i estiragassada  que proporciona ser allà dalt, pel riu sinuós i silent, per la gosadia dels gorgs, pel raig de llum que ha embolcallat l’església, per la significativa arquivolta  de l’entrada, per la finestra de mig punt que selecciona quina cosa vol iluminar , per la porta entreoberta, suggerent  del que vivim i del que ha de venir encara, per la vinya plàcida i pel seu fruit i per tot el que fa pensar la imatge d’una cartoixa, abans esplendorosa i ara deserta. Ha estat agraidament el repòs que calia. Siurana de Prades és un poblet preciós de la serra del Montsant, literalment penjat sobre una cinglera amb vistes al pantà del mateix nom. Pertany al terme municipal de Cornudella de Montsant, on hom pot acostar-se a la cooperativa a comprar bon vi del Priorat.  La roca calcària que li d...

Igualada en el seu naixement és “aqualata”, “aiguaampla”, és a dir, el lloc per on el riu Anoia s’obre pas i es fa planer, la qual cosa va afavorir el desenvolupament incipient de la bataneria, per l’ús de l’energia hidràulica dels molins, convertint-se en referent industrial tèxtil al cap dels anys. Cruïlla de camins des de l’antiguitat i fora del vassallatge d’Òdena, Montbui i Claramunt, esdevé carrer de Barcelona, sota la protecció dels Comtes de Barcelona. El nucli antic originari és a l’actual plaça de Pius XII, on excavacions recents hi van trobar les restes de la primitiva muralla i una primera capelleta dedicada a santa Maria. No és d’estranyar doncs que es construís una monumental església  d’estil renaixentista i que contingui un magnífic retaule barroc  de reconeixement indubtable, ni la festa del Rec, ni el museu de la Pell i del Traginer, ni la Hispano-Igualadina, ni la històrica línea ferroviària, com tampoc és d’estranyar que s’hi construís l’Asil...