Venbariarismes

El Valle de la Ripera està entre el Sabocos  i el balneari de Panticosa.  El riu que l'acompanya és el Bolática que s'agermana a Panticosa amb  el Caldarés.  Els habitants de Panticosa es diuen "panticutos" i també el Panticuto és una varietat de la llengua aragonesa,  que dóna nom a molts d'aquests indrets del Pirineu,  com la "peña  forato os diables" de la "sierra Tendeñera.   Explica la llegenda que un excursionista francès va entrar en aquesta cova i s'hi va estar 30 anys,  però que quan  en va sortir,  per a ell solament havien passat tres hores. Mai va poder explicar a la família ni a ningú què li va passar en aquella cova perquè no ho recordava.   El pico Tendeñera amb els seus més de 2800 m. encapçala la vall,  que s'obre per sorpresa en un ventall de " Ripas" que endolceixen el paisatge.  És l'habitat per excel. lència de l'isard ( sarrio n'hi diuen aquí)  però no n'hem vi...

És la primera vegada que tinc  una vista gairebé aerea de la vall d’Ordesa. El d’avui és un altre dels indrets top que guardaré en el meu arxiu-pirinenc-mental. El senyor Horacio que és el que feia de guia als miradors, explicava que el Pirineu és petit comparat amb altres serralades muntanyoses, però increïblement únic per la seva varietat i pels seus racons d’extrema bellesa. Quan el sentia no hi podia estar més d’acord! Des de Nerin ha sortit un autocar 4x4 que no solament en ha acompanyat fins els miradors, sinó que ens ha donat mil detalls sobre la flora, la fauna , la topografia i la geologia. La primera  vista espectacular ha estat la Peña Montañesa, que durant l’ascensió ha anat revestint els seus 2295m. de diferents colors i perspectives, totes elles precioses. Per la pista de “Las Cutas” salvem un desnivell de quasi 1000 m. arribant a la cota 2200m Comencem l’ascensió doncs des del valle de Escuain , amb Nerin i Fanlo als peus. En el trajecte  gaudi...

Hi hem tornat després de divuit anys i ratifico el record que en tenia. Es tracta d’un lloc peculiar, original, abrupte i misteriosament bell, però puntualitzem, tot l’encant està en el monestir antic. El que queda del monestir nou d’època barroca, ha estat adecentat ingeniosament per al turisme, però tant d’artifici ha restat importància al que li era propi. Penso sincerament que deixar adequadament a la vista, el que quedés del monestir, que va ser destruït a la guerra del francès i abandonat per la desamortització de Mendizabal, hagués resultat molt més interessant. Els guarniments excessius a vegades ofeguen i enterboleixen el genuí. El millor del monestir nou és la pradella de san Indalecio , el mirador-balcó del Pirineu aragonès que ofereix una panoràmica magnífica i els camins que s’insinuen pel paisatge protegit del “Monte Oroel”, marcats pel pi roig i pel grèvol. El punt de partida del lloc el trobem en el relat llegendari d’un jove que es va precipitar per l...