Venbariarismes

- ¿Por qué es usted tan severo con las madres, después de la fabulosa relación que tuvo con la suya? - Al contrario, tengo pasión por las madres. Y mi único interés es servirlas. El problema es que esas madres son engañadas por un discurso de moda que las esclaviza, en vez de servirlas. -¿Desde cuándo rige ese discurso? -Desde hace 40 o 50 años. Todo el trabajo que hice durante cuatro décadas tuvo el objetivo de mostrarles que se las engaña con ese discurso, que son sus primeras víctimas. En mis trabajos trato de decirles que no hay que escuchar esos propósitos engañosos, que comenzaron prácticamente cuando pasó mayo del 68. -En otras palabras, "ahora está prohibido prohibir". -No solamente eso, sino la promoción del placer sin límites, el individualismo o la potencia infantil. Yo no les digo a las madres qué es lo que tienen que hacer. Les digo: "Este es el objetivo". Imagínese que una madre se encuentra al volante de un vehículo. Su hijo es el pasajero a quien tie...

Marlene y tiene 14 años y medio. Vive en la diócesis de Bangassou (Centroafrica) a donde acaba de volver, escapándose literalmente del infierno. Este infierno es la selva, en la que ha vivido desde que fue raptada de su hogar a los 13 años. Los diablos de ese infierno son soldados de una guerrilla que se hace llamar la LRA. Cuando Joseph Kony fundó este grupo en el norte de Uganda hacia 1980, parecía un movimiento de liberación. Luego se convirtió en una auténtica pesadilla de crímenes, saqueos y violaciones en masa, raptando miles de niños y niñas, pisoteando los derechos fundamentales de civiles inocentes y matando también al último puñado de mártires de la familia comboniana, todos sacerdotes, entre los años 80 y 2000. Entonces el ejército regular los expulsó hacia el sur del Sudán, donde tuvieron su santuario algunos años hasta que de allí los expulsaron hacia el parque nacional de Garamba, en el Congo, 12.000 km de sabana arboreada y selva tropical. Varios intentos por firmar la p...

José Luis Aranguren diu en un dels seus llibres :“El paisaje es un estado del alma. la naturaleza no necesita para estar ahí, que nadie la mire, pero el paisaje si. El paisaje requiere un paisajista. No se deja ver, de veras, un paisaje nuevo, en tanto que uno no se ha dejado invadir, llenar los ojos, embargar de él... lo cual requiere tiempo. La prisa invalida libros y paisajes. Cada alma tiene su tiempo y ha de tomarse el que le es menester “ Així mateix, penso que la nostra realitat- el món, ens pot semblar un lloc inhòspit i estrany, si solament el mirem amb els nostres ulls, però pot ser també, el lloc d’aixopluc de l’amor de Déu, si el mirem amb els ulls de la fe. L’Esperit Sant revesteix amb la seva saviesa, tant la creació, com l’ésser humà, com les coses creades pels homes i les dones, com els estatges més interiors de l’ànima. Certament, tot és Paraula. Tot ens parla de Déu. Glòria Vendrell i Balaguer

En el Cantar de los Cantares hay, empero, mucho más que poesía. Están las huellas fonéticas de un diálogo, entre el finito corazón del hombre y el polifónico latido de la tierra, sus especies y paisajes; la urgencia de desear y la decepción de perder; el goce de vivir,la delicia de compartir y,por último, la corroboración de que , como querían los griegos, el amor es un dios, y como supieron judíos y cristianos, Dios es el amor, la fuerza que hace danzar el remolino en el agua y el helicoide en las galaxias. La más honda, y tal vez, la más compleja de las leyes. MARIO SATZ- ( " El cantar de los Cantares o los aromas del amor " )

"Quan siguis gran, ben acompanyat de la teva ombra, sentiràs el plor de les criatures que han de néixer, i el respirar del món i els xiscles de l'estrelles" MERCÈ RODOREDA - QUANTA, QUANTA GUERRA-

Encara que es podria dir que l'Església ha fracassat, degut a la davallada en la seva participació i  al nombre de creients, estic convençuda de que estem immersos en un procés de purificació totalment necessari, per tal de que aparegui el que hi ha de genuí.  Immersos en aquest procés de pèrdua de les coses no fonamentals, un cop el cristianisme hagi estat despullat de tot el que se li ha anat penjant en el transcurs de la història, en la mida que puguem entrar en el misteri de la gratuïtat de Déu, i deixant la relació mercantilista que ha marcat el sentiment religiós des de sempre, ens podem trobar amb dues coses:  o bé una societat, que no solament no és cristiana, sinó que, a més a més, rebutja i persegueix els cristians, ja que com més ens acostem a la radicalitat de l'evangeli, més se n'allunya la societat no creient. o bé una porta oberta a una manera de ser, fins el moment desconeguda o oblidada, que encara que sobti, pot oferir una nova manera de ...

L'Ésser humà és l'ésser capaç de preguntar-se sobre si mateix : " qui és" o "què és". El cercle hermenèutic de Heidegger, ajuda a veure-hi clar : en la mida que fem preguntes i que rebem respostes, augmenta la nostra pre-comprensió. Si la pre-comprensió es fa més gran, podem elaborar de nou , més preguntes, que fan créixer el cercle hermenèutic, que sempre és obert. Heidegger ens diu, i trobo molt acertat, que no solament " som" sinó que " hi som", som Dasein. Hi som en el món : in-der-welt-sein . Això és constitutiu de l'ésser humà. Si no fos així, seríem coses. Probablement una vida humana sense preguntes, no la podríem anomenar vida humana. La possibilitat que té l'ésser humà de questionar-se, li ve donada per la paraula (logos), en el seu sentit més profund, que per als grecs, vindria a ser l'ànima, el pensament per a la modernitat ( Descartes ), la voluntat de poder per la post-modernitat (Nietzsche) i l'Esper...

Aquell any , la Natàlia volia fer el pessebre tota sola. L’any anterior li havia promès la seva mare. Així doncs, es va disposar a enllestir la feina. Va obrir caixes i caixetes, totes elles plenes de la pols acumulada de tot un any, va desembolicar les figures: els animalons, el pont del riu, les cases, el paller, el molí, els pastors i pastoretes, els àngels, l’estrella, la cova, el caganer, el bou, la mula , Maria, Josep i............. ???????????????? ON ERA EL NEN JESÚS???????? Per més que el va buscar, tot remenant per les caixes i capsetes, durant més de una hora, tot va ser en va : definitivament no havia nen Jesús. I el cas, és que sense nen Jesús no podria fer el pessebre... - Què podria fer ? - va pensar la Natàlia El seu pare li va explicar que, tot i que ja feia molt de temps que això no passava, però que ell es recordava, que quan era petit , li havien dit, que havia un lladre de pessebres. Es tractava d’un lladre molt i molt trist, i que de tant trist com era, n...

Havia una vegada una bola , posada en un arbre de Nadal , al bell mig de la plaça de la ciutat. La boleta era menuda i daurada i l’arbre era moooollltttt graaaannnnn..... La boleta estava posada al capdavall de l’arbre, i com que aquest, tenia tantes branques i tantes altres boles i guarniments de colors, doncs passava que la pobra boleta daurada, per més que s’esforçava, no podia veure l’estrella lluminosa ,que li havien dit que estava dalt de tot de l’arbre, just a la punxa... - Aixx..... si la pogués veure només una miqueta- sospirava la boleta-  Però per més que ho intentava no podia alçar-se ni un centímetre del lloc on era : es donava impuls, tot contant fins a tres, amb totes les seves forces, però com que no tenia cames per saltar, no hi havia res a fer... A vegades aconseguia girar-se una micona i aixecant els ulls tan amunt com podia, arribava a veure l’espurneig de l’estrella blanca i lluminosa. - Com en deu de ser de bonica, si fa aquesta llum!!!! Tota la ...

En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Joan 1,4-5

"I trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a una menjadora". LLc 2,16

No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble, una gran alegria. " LLc 2,10

"Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber" LLc 2,15

"En temps del rei Herodes, vingueren uns savis d'Orient " Mt. 2,1

"L'estrella que havien vist sortir,començà a avançar davant d'ells, fins que s'aturà damunt el lloc on era l'infant " Mt 2,9

Amb l’anunci del naixement de Joan Baptista, el seu pare Zacaries quedà mut durant un temps… Sempre em crida l’atenció aquesta mudesa sobtada. No sé ben bé que en diuen els grans exegetes al respecte, però jo en faig la meva relectura : Per una banda, penso que té a veure amb el pas de l’Antic al Nou testament. L’última paraula ja ha estat donada, ja no hi cap res més que el silenci. La paraula definitiva estarà en Jesús, que està apunt de venir al món. Ell és la Paraula definitiva. I per altra banda, dit això, i tenint en compte que el Nadal de debò, passa per l’experiència viscuda dins del cor, penso que el fet espectacular, de poder fer coixí a Déu mateix, dins la realitat personal de cadascuna de les persones, passa irremeiablement per la necessitat prèvia del silenci: Silenci, quan l’última paraula ja ha estat donada, silenci, quan ja no ens queden arguments , ni per a nosaltres ni per a res, silenci quan tot el que estava a les nostres mans ja ha estat fet i treballat, ...

Me basta el silencio, cuando se torna denso. Me bastan tus manos llenas de tiempo. Me basta tu aliento de olvido, henchido de roca y de negro. Me basta una sola luz de lucero un solo deseo en el beso, un solo susurro en mis pliegues secretos, para saber que estás cerca para que crezca mi anhelo, para esperar de todas formas…. Me basta saberlo. Glòria Vendrell i Balaguer Desembre del 2009

Las palabras del Señor, que hemos escuchado en el pasaje evangélico, son un desafío para nosotros, los teólogos, o tal vez, para decirlo mejor, una invitación a un examen de conciencia: ¿Qué es la teología? ¿Qué somos nosotros, los teólogos? ¿Cómo hacer verdadera teología? Hemos escuchado que el Señor alaba al Padre porque ha ocultado el gran misterio del Hijo, el misterio trinitario, el misterio cristológico, a los sabios y a los doctos – ellos no lo han conocido – y lo ha revelado a los pequeños, a los nèpioi, a aquellos que no son doctos, que no tienen una gran cultura. A ellos se les ha revelado este gran misterio. Con estas palabras, el Señor describe sencillamente un hecho de su vida; un hecho que comienza ya en los tiempos de su nacimiento, cuando los Magos de Oriente preguntan a los competentes, a los escribas, a los exegetas, el lugar del nacimiento del Salvador, del Rey de Israel. Los escribas lo saben porque son grandes especialistas; pueden decir enseguida dónde n...