La naturalesa de la teologia



El rostre de Déu és Jesucrist .  Jesucrist és la Revelació cristiana  : qui m’ha vist a mi ha vist al Pare ( Joan 14,6 )  Amb Ell l’eternitat ha entrat en el temps, perquè el temps pugui entrar en l’eternitat. Al voltant d’aquest eix fonamental hi gira tot, com si es tractés d’un pal de paller. Si perdem de vista aquesta centralitat, servint-me de l’exemple, tot cau com la “ palla”. 

Sense perdre doncs aquest cristocentrisme, veiem que en realitat, els dogmes fonamentals del cristianisme són desigs del cor realitzats : l’essència del cristianisme és l’essència de l’home ( Bruno Forte )

La Revelació cristiana no és ni una filosofia, ni un moralisme ni tan sols una religió, sinó que és fonamentalment una Bona notícia, i com a tal pot ser viscuda o no viscuda i anunciada o no anunciada. Aquesta és l’originalitat i l’especificitat que la situa en un terme dispar de tot i a la vegada immers en tot. És ben cert però, que deixar-se amarar pel misteri de l’amor de Déu, ni ha estat, ni és una tasca fàcil, perquè la gratuïtat, en tot el seu bagatge, ens resulta del tot escandalosa. Estem contínuament cridats a redescobrir el do rebut en el baptisme, ja que la fe no és un acte racional que ens adhereix a unes veritats abstractes, sinó un camí de humilitat que ens mena a fer-nos com “nens”, per a poder entrar en el regne dels cels  (Mateu 18,4), és a dir, per a poder acceptar sense fissures l’oferta amorosa de Déu. 

Solament des de l’experiència de la gràcia, davant del nostre món post-ideològic i de la solitud post-moderna, que posa de manifest la necessitat d’un pare comú que ens alliberi de tantes presons , el cristià podrà ser testimoni del sentit de la Vida i de la història.(...) ja que davant de la massificació obsessiva de les ideologies, l’evangeli de l’Església proclama la infinita dignitat de tota persona individual davant de Déu i davant dels homes, independentment de la seva història i de les seves posicions  ( Bruno Forte ) 

Aquesta Revelació-BonaNotícia, també afecta ( o hauria d’afectar ) directament a la teologia. . És molt important per a mi, poder “donar raó de la fe”, però penso també que no totes les raons de la fe són objecte d’estudi. Hi ha una saviesa oculta , que és do de Déu . És per això que el cristianisme no fa accepció de persones. Això és bona notícia per a tothom, perquè qualsevol ignorant, pobre, gens intel·ligent, mediocre, inculte ... ens pot donar mil voltes en experiència de fe verdadera, perquè hi ha una saviesa  revelada als petits i ocultada als savis d’aquest món ( Lluc 10,21 )

Glòria Vendrell i Balaguer
agost del 2012




Comentaris

  1. M'agradat molt el darrer paràgraf de Lluc.
    És una bona forma d'entendre que la fe no es veu, es sent i els sentiments son irracionals i néixen del cor, no del cap.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa