Venbariarismes

Mica en mica, a poc a poc, les mans juntes i els peus units ,  ajudaran a no tenir por dels grans, encara que mirem avall  i el vertigen ens destaroti,  encara que mirem amunt i la llunyania ens perdi. Amb el vermell  que gosa , amb el verd que espera, amb el blanc que somia... I si arribem dalt i cal baixar i tornar a començar, tornarem a fer-ho. No tenim por, si Tu ets amb nosaltres. Glòria Vendrell i Balaguer Juliol 2012

Senyor, tu ets el meu déu a l'alba et cerco tot jo tinc set de tu per tu es desviu el meu cor com terra eixuta assedegada, sense aigua (...) la meva ànima s'ha enamorat de tu em sosté la teva mà Salm 62 ¡Ah, qui pogués, llavors, deturar les hores! Aturar el món i el seu girar latent: copsar l'Etern com si un secret inútil ens convertís en llum de l'univers. Agustí Pons

http://inarell.blogspot.com.es/2012/07/aleluya-la-materia-existe.html Joan Pau Inarejos Habemus  partícula. Del gran colisionador de Ginebra ha salido una densa fumata blanca para saludar la aparición del bosón de Higgs, mal conocido como la  partícula de Dios , puesto que su cometido es mucho más modesto de lo que parece anunciar este apellido rimbombante. En realidad, al decir de los físicos, el bosón profetizado por el británico Peter Higgs no dice nada del creador, sino de la creación misma. El bosón de Higgs nos dice, ni más ni menos, que la materia existe. ¿Cómo? ¿4.000 millones de euros y 40 años de sesudas investigaciones para acabar demostrando que la realidad es real? Cualquiera diría que el estado mayor de la ciencia europea se ha embarcado en una ruinosa aventura filosófica en plena debacle de las bolsas. Ciertamente, siempre habíamos  dado por supuesta  la realidad exterior, pero más cierto todavía que carecíamos de pruebas fehacientes hasta día...

Una vegada fa molt de temps, quan les fades existien totes plenes de colors i de llum, un nan petit va voler conèixer un altre món. Però com que era molt petit i hagués trigat molt en arribar-hi, li va demanar a la fada Miruvina que el portés sobre una de les seves ales d’or. Després de viatjar molt de temps de poble en poble, de país en país i de món en món, cansat i avorrit de veure coses, el nan petit va trobar una fada petita com ell, que no tenia llum ni colors  i que tenia els ulls petits de tant i tant mirar el cel esperant algú per poder saludar.... Feia milers d’anys que ningú la visitava i de tant esperar, se li havien assecat les ales i es trobava  sola al mig del no res, molt lluny de cap món possible.... El nan li va dir a la fada Miruvina que tornés a casa, que ell es quedaria a fer una mica de companyia a la fada petita. I la Miruvina se’n va anar amb un cop d’ales d’or, tot deixant una àurea  de llum daurada. La fada petita i el na...

JOAN 20, 24-29: Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l'anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles. Ells li van dir:--Hem vist el Senyor.Però ell els contestà:--Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas! Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:--Pau a vosaltres.Després diu a Tomàs:--Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient.Tomàs li va respondre:--Senyor meu i Déu meu!Jesús li diu:--Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! GREGORI EL GRAN: Quan l'apòstol Pau diu : "creure és posseir anticipadament els béns que esperem, és conèixer per endavant allò que no veiem ", es veu ben clarament que la fe és garant...

Emparant-se en el seu nom del Far, una llegenda recollida pel pare Camós vers l'any 1630, pretén que la capella fou aixecada per uns mariners, que trobant-se en perill de naufragar, veieren el cim del Far del mar estant, i van prometre que si se salvaven construirien allà una ermita. Des d'antic, la Mare de Déu del Far és molt venerada a la rodalia. El primer esment documental del santuari del Far és en el testament del 25 d'agost del 1269 d'en Pere Jaume de Sesquions, fill de Bernat del mas veí del Far. Mossen Cinto Verdaguer : " Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes que beuen les suades de l'aspre Pirineu, i vora els banys dels cignes d'aqueixes pollancredes descabdellar lo somni que és vida del cor meu" L'Església actual del Far és el resultat d'una sèrie de remodificacions produïdes al llarg dels anys. Malgrat tot, la rusticitat dels murs i de la volta li dóna una bellesa i categoria especial. ...

El meu poble no era així quan jo hi vaig arribar de petita.  El riu encara era un riu, però ho va deixar de ser.  De manera que m'ha agradat molt fer una passejada a la seva vora,  a l'hora que la calor s'enlaira amb la tarda. raconets d'aigua petita , d'aigua fosca i allargada ... La vegetació deixa entreveure, saluda, mira i amaga...  No hi ha pressa. És estiu, el dia és llarg i el camí sempre dóna confiança. sempre hi ha coses curioses i boniques ,per mirar, per aturar-se, per observar...  a prop o lluny, tant se val! Tot torna sempre al seu lloc i jo torno a casa :  el carrilet, les punxes del psiquiàtric, sant Baldiri ,el Castell i la calzada... Glòria Vendrell i Balaguer juny del 2012

Tota decisió te conseqüències comunitàries, per petita que sigui. No hi ha res que fem o no fem que no repercuteixi en bé o mal d’algú altre. La nostra vida és plena d’actes,  alguns de molt rellevants, altres de menys i potser molts que els anomenaríem directament insignificants i irrellevants, però la veritat és que tot aquest seguit d’actes ha configurat la nostra vida passada i la ha catapultada al futur.  Res és absurd. Ho pot semblar si ho mirem a distància curta, però fotografies com aquesta ens encoratgen a dotar de sentit cada passa,   cada petjada, cada moviment i cada segon d’ascensió, malgrat la dificultat i l'absurditat del moment. Les coses més valuoses de la vida , no per difícils o aparentment estèrils deixen de ser belles, però, la veritat és que malgrat la nostra condició necessàriament social, sempre les portem a terme en solitari. Necessàriament en solitari també. Glòria Vendrell i Balaguer Juny 2012

ANTONIO MACHADO   (...) converso con el hombre que siempre va conmigo -quien habla sólo, espera hablar con Dios un día- mi soliloquio es plática con este buen amigo que me enseñó el secreto de la filantropía. (...) A mi trabajo acudo, con mi dinero pago el traje que me cubre y la mansión que habito, el pan que me alienta y el lecho en donde yago. Y cuando llegue el día del último viaje, y esté a partir la nave que nunca ha de tornar me encontraréis a bordo ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar.

Fa molt de temps que escolto l’actualitat per la ràdio. De bon matí els auriculars em connecten al món, a les tertúlies, a les opinions ,a les notícies d’última hora etc. M’hi vaig acostumar fa temps , perquè la ràdio em permet escoltar-la sense necessitat d’estar quieta sense fer altra cosa, tal com passa amb la tele. Sempre dic que quan arriben les vacances, desconnecto amb el món. I és veritat, perquè com que no escolto la ràdio no sé què passa. Però de seguida necessito “ posar-me les piles” i apropar l’orella als auriculars i notar el rau - rau que tinc a la panxa, que em diu : “ per fi fas el que toca!” Doncs he de confessar que de fa un temps que no faig pas cada dia “ el que toca”. Des que ha nascut el meu nét bonic, les estones que el tinc a casa, els auriculars es desen i la ràdio s’apaga. No sento opinions de periodistes que es barallen desaforats, ni retalls de premsa,  ni res de res. Un dia d’aquests en que el nét bonic ho omple tot, malgrat això,  pe...

Glòria Vendrell i Balaguer 

BENET XVI.- audiència 6-6-12 "Aquí quisiera recordar lo que dije en defensa del tiempo para la familia, amenazado por una especie de ‘prepotencia’ de los compromisos de trabajo: http://pedagogiadelaliturgia.blogspot.com.es/2009_03_01_archive.html   el domingo es el día del Señor y del hombre,  un día en el que todos deben ser libres, http://aulabalearapima.org/?page_id=6  libres para la familia y libres para Dios  http://espai-acompanyam.blogspot.com.es/p/acompanyam.html ¡Defendiendo el domingo, se defiende la libertad del hombre!"