Venbariarismes

Saint Pierre d' Ourjout sur Lez, Saint Martin de Luzenac i la Capella del Calvari de Castilló en Couserans: La combinació de romànic i de Pirineu és un còctel explosiu que mai em deixa indiferent, tot el contrari... m'enamora, em posa les emocions a flor de pell, goso dir fins i tot, que em trastoca una mica, en el bon sentit. I em passa més quan es tracta de llocs nous que no coneixia, quan la bellesa de les pedres li fa digna competència a la natura, quan el riu és a la vora, quan els ocells fan estada als campanars i espadanyes, quan les finestres de mig punt, nues de tot, es mostren encara tan boniques, quan el riu serpenteja a prop des de sempre , i per un seguit d'etcèteres que no seria possible explicar. El romànic de museu està bé, però no és ni de bon tros el mateix! Quantes meravelles has fet, Senyor , Déu meu!  Quants designis has tingut a favor nostre, Déu  incomparable!  Si em proposava d’explicar-los, no  els podria ni comptar. Salm 40 Glòria Vendrell...

El llac de Bethmale , situat en el  Couserans i  enclotat   en una petita vall als peus del pic Le Valier,  per les seves aigües maragdes i el seu espès bosc de fulla caduca, resulta ser un lloc encisador i màgic, ben diferent de molts altres llacs del Pirineu. Ni millor ni pitjor, diferent...  La llegenda de la bruixa dolenta que perseguida pels habitants de l'entorn, va caure dins les aigües tenyint-les amb el color dels seus vestits, el plugim i les boires que ens han acompanyat, afegit a la singularitat pròpia del lloc,  ha fet que es convertís en tota una sorpresa, una deliciosa sorpresa! Com la tempesta que arriba de sorpresa, la  major part de les obres del Senyor queden en secret Sir 16 https://www.tourisme-couserans-pyrenees.com/2020/05/14/le-lac-de-bethmale-le-conseil-dexpert-de-virginie%E2%80%AF/ Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2023

  Avui hem anat a la cascada d'Ars. Ubicada al parc natural regional dels Pirineus de l'Arieja , a Couserans, al fons de la vall de Garbet, s'estén magníficament sobre 380 m d'altura i sobre 246 plantes successives. Té una primera caiguda de 100 m., seguida d'una sèrie de cascades múltiples que finalment s'uneixen per formar-ne una de sola.  Ens hem decidit a anar-hi avui perquè el dia prometia ser de sol i calorós i hem llegit que el camí és gairebé tot ombrívol i fresc per la companyia del riu al principi i de la cascada després. L'aigua sempre és un espectacle, especialment quan t'acompanya tot el camí reservant-se en tota la seva esplendor per l'arribada. Portentosa, màgica, suggerent, enigmàtica, lliure, viva, agosarada, sempre un prodigi i un do l'aigua. "Beneïu el Senyor, totes les criatures, canteu-li lloances per sempre" laudes del matí vora el riu. Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2023

Entre Foix i Sant Girons, l'abadia de Combelangue és el que queda d'una llarga història des de que la va fundar el s.XII, el compte de Pallars. Diuen que fins i tot va rebre el rei francès Lluís VI, quan anava camí de Compostela. De l'estil romànic-mudejar originari, en queden algunes coses. Es pot visitar la nau del temple amb alguns dels elements esmentats, són visibles també alguns dels seus abssís i es pot visitar també els bonics jardins que envolten l'edificació. Hi hem anat dues vegades, la segona ha fet sol, estava obert i hem seguit les explicacions que indicaven els codis QR, la primera era tancat, però les aromes del jardí proper, les de la campinya i les del bosc del costat,  barrejades amb la llum baixa de la tarda i amb la fresqueta agraīda ,enmig d'aquest estiu de calor, va resultar ser més bonica i evocadora... I és que, sortosament, les coses no són sempre com les esperes.  " Des de la sortida fins a la posta del sol, lloeu el nom del Senyor....

Hem anat  a Aulus-les-bains i des d'allà hem fet un preciós circuit que, com que ens ho prenem amb molta calma i gust, ens ha suposat gran part del dia.  La veritat és que el menys han estat els estanys, tot i cal dir que l'Alate molt i molt millor  que el Labant. que és ben poca cosa.  El millor de tot ha estat el camí d'anada per un regal molt especial: hem sortit de casa ennuvolats, hem arribat a Aulus emboirats, però en començar a caminar, la boira ens ha donat treva i ha quedat tot el dia als nostres peus, deixant unes imatges impol·lutes, excepcionals, espectaculars... em falten paraules per descriure-ho. I al darrere del mar de boira, alçat com un miratge Le Mont Valier, majestàtic, quasi insolent, bellíssim... al fons, molt al fons, quasi avergonyit, s'insinuava el massís de la Maladeta.  El port de Saleix l'hem fet de tornada, perquè ha estat una ruta circular. Des d'allà la vista és bonica, com la de tots els ports de muntanya, però no entenc ...