Venbariarismes

Etimològicament parlant, la paraula “alumne” significa “mancat de llum”. Doncs un dia d’aquests quan arribava a primera hora del matí a un dels instituts on treballo, veient la llum que s’imposava sobre els mòduls atrotinats, confesso que no solament vaig pensar en tants d’ells que necessiten clarificar el seu coneixement i encara més la seva vida, sinó també en tota la llum que rebo cada dia : saber qui sóc, conèixer els meus límits, les meves pors, les meves fortaleses, saber qui són ells, les seves pors , els seus límits, les seves fortaleses, saber en definitiva com és el món , saber on sóc i on som.  És el que té la llum que  no és segregadora ni s’imposa, sinó, es que es mostra gratuïtament per a qui la vulgui. M'agrada molt l'etimologia, és el que té, que dóna llum Glòria  Vendrell  i Balaguer Gener del 2020

El batec del cor és um impuls elèctric qué té com a finalitat que el flux sanguini circuli adequadament per tot el cos. Sense batec no hi ha vida. El dia 22 de la fecundació es formen els primers teixits  i el sistema circulatori embrionari els comença a subministrar aliment i oxigen. Perquè la sang arribi a tot arreu, un segment de l’aorta s’engruixeix i inicia una sèrie ininterrompuda de contraccions rítmiques. És el cor, i ja no s’aturarà mai fins a la mort de l’individu. És el primer òrgan que funciona. La resta no ho farà fins molt més tard. ( David Bueno i Torrens)  Diu la ciència també que la capacitat del cor per generar aquest impuls elèctric rau en el tipus de cèl.lules que el constitueixen, els miocardiocits, que no necessiten cap estímul per funcionar correctament, ja que són autoexcitables, amorosament excitables diria jo. En aquesta sístole on el cor es contrau per expulsar la sang i en la diàstole, que és la relaxació cardíaca que permet omp...

Paret contra paret esperen la borrasca que és a punt de venir sense saber per on amainarà després.  Les ales plegades perquè el cel s'ha tancat i els ha cobert com una ombra espesa. Però agrupats, com no podia deixar de ser, han plantat cara al vent. Glòria Vendrell Balaguer Gener del 2020

No és decadència, és esplendor No és el pitjor, és el millor No són arrugues, són marques vitals No és flaquejar, és desvetllar No és ensopir, és deixondir No és mort, és esperança No és costum ni rutina, és l'hora de l'amor de debò Bellesa i Vellesa tenen un nom, el vostre, cisellat a foc com un tresor Impagable Agraïda per sempre Us estimo Glòria Vendrell i Balaguer desembre del 2019 http://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com/2014/09/vellesa-i-bellesa.html

Fa temps que estem d'obres. Tothom qui n'ha fet sap com estressen. Fa dies que tinc ganes d'escriure sobre això perquè m'ha fet pensar.  Les primeres que vam fer vivint a casa van ser les pitjors perquè ja teníem sis fills ( per això les vam fer) i perquè dos d'ells solament tenien tres mesos. Però com que llavors no tenia gaire temps per escriure, ho faig ara que al capdavall solament quedem dos a casa . Quan els paletes comencen a treballar, tot és pols i runa , la casa es desmantella, tot es capgira, la rutina dels llocs (cadacosaalseulloc) deixa de tenir sentit , res obeeix a la lògica domèstica... però el pitjor de tot és  la sensació de desprotecció que causa el desordre regnant. Hi ha però una cosa que atorga sentit a aquest desordre: saber que hi ha un motiu, un inici i un final , que per força ha de ser millor. Això és el que provoca la urgència d'aprendre a conviure amb ell, la necessitat de fer-se un lloc encara que sigui inhòspit, l...

 A la vora, en el moment oportú, en el temps de la verema i també quan el cep es marceix, en cadascun dels petits plàcids moments, sempre ens acompanya la vinya. S'han fet tan grans com els records que pocs recorden. Són els sentinelles de la "casa", les columnes, els pilastres i els balustres de la història que més m'importa. Glòria Vendrell i Balaguer Setembre del 2019

El gat ha caminat pel passadís flairant els perfums de l'estiu que ja s'acaba, ha tombat pel pati ensordit i grisenc , ha contemplat el rètol de l'institut una i una altra vegada, fins que les lletres han emprès  el vol, ha deixat secrets dins  les aules buides i alienes al curs que ja comença, li ha plagut sentir en el llom, el contacte duna fulla que bressolava el vent de l'entorn, ha imaginat pinyes d'adolescents petant la xerrada en els bancs, ara solitaris...  Ha fet tot això, absort, absent, melangiós, silenciós ... Però abans de marxar, al veure l'arbre frondós del carrer, el gat ha percebut que alguna cosa d'aquelles tan boniques que a hom li passa a la vida, marxava també amb ell.... i allà, al mig del passadís, en els seus ulls foscos i en la seva pell negra i lluent, he sabut  que estava content. Gràcies Pilar, Empar, Mireia, Raquel, Susanna, les dues Àngels, les dues Mòniques, les dues Carmes, Rosa, Irene, Jordi, Xesca, Roser, Miq...

Vermell sobre el Penedès vermell sobre la vinya sumptuosa vermell sobre l’agost que expira  vermell sobre el préssec singular vermell a casa dels pares vermell sobre l’Ordal Vermell que  delecta vermell alfa i omega el vermell del sol  el vermell de ponent Vermell sinuós, vergonyós silent, imponent, suggerent... El vermell del vostre ocàs?  o vermell xiroi pel que comença? Glòria Vendrell Balaguer Agost del 2019

La paraula “cònjugue” no s’utilitza gaire, però és molt i molt significativa. Vol dir portar el jou, no pas un sol, sinó dos, però caminant a la par, ja que d’una altra manera seria impossible. La imatge parla per si sola. Després de quaranta anys portant junts el jou, no puc més que donar gràcies al que ens ha acompanyat fins ara, perquè , tal i com diu l’evangeli, Ell “ ha fet el jou suau i la càrrega lleugera ”.  Ho hem celebrat a la vall de Camprodon:  Glòria Vendrell i Balaguer

Vallhibierna  Aquí deixo un recull dels meus llocs especials dels Pirineus dels últims 10-12 anys aproximadament. Són llocs especials o per la seva bellesa, o pel que signifiquen o pel que m'han fet sentir. Cadascun d'ells són mostra , no solament del que es veu, sinó d'un munt de coses més, tan visibles com no visibles . Molts d'aquests llocs ja han estat relatats en aquest blog, però altres no. I ho faig perquè la geografia te molt a veure amb la vida i perquè donar un lloc, fent presents moments especials, m'ajuda a mirar les coses amb uns ulls diferents i em provoca molta alegria . El que deixo enrere és molt més encara, però a partir d'avui intentaré anar-ho posant al dia. Aigüestortes Estany LLong  El Montarto Estany Negre Aguastuertas (Hecho) Aiguallüts L'Artiga de Lin Ansó Busa El Carlit  El Cerler  Ibon de Toro Colomers  Cua de cavall Ordesa Circ de...