Venbariarismes

La Nou de Berguedà, a tocar del pantà de la Baells, és un poble petit, al peu de la nostra muntanya. Fa olor de Pirineu petit, té una preciosa església romànica dedicada a sant Martí i fins i tot, en un revolt a l’entrada del poble, un santuari, el de la Marededeu de Lourdes. En plena serra de Catllaràs és lloc ideal per fer excussions i per trobar bolets quan és l’època. És impossible no recordar-los, però anar a la Nou i no recordar-los, si cap, és més impossible encara.  Hi he anat vàries vegades. La primera de totes va ser quan ells van pensar de buscar allà una casa per passar els estius, la segona ja la tenien la casa i ens van dur fins una font propera que no recordo com es diu, vam comprar un conill viu per dinar a no se qui, vam seure a cal Marginet, vam anar fins Malanyeu, vam menjar macarrons molt bons i vam dormir en tots els racons de la casa al recer de l’estiu que allà sempre és maco. La tercera ja no hi era ella.  La quarta vegada ha e...

No és la primera vegada que parlo del jardí del meu pare, ni crec que en sigui l'última, perquè cada cop que hi sóc, en cada racó de fulla i en cada tast de flor, hi veig brodat el gest de qui m'ha vehiculat la vida.  El jardí és dels dos, de pare i mare, però ha estat ell qui fins fa poc l'ha cuidat amb esmer i qui ha tallat la gespa cada vegada que les filles hi haguéssim d'anar per tal de que la trobéssim a punt  i neta de fulles... és per això que parlo d'ell, tot i sabent que podria parlar dels dos. Els hi déc moltes coses, la millor la fe que fa més ampla la vida, però també moltes altres que se li assemblen : el gust per l'aire, pel sol, per les aigües, pels arbres, les muntanyes i les flors. El jardí, tot i essent natura petita i domesticada és penyora del "Jardí" que anhelem en el fons del cor, tal com fa poc en parlava a  "claustres" . És natura canviant, és bellesa petita, recòndita, oculta a vegades i altres ple...

Un delta és l'acumulació de sediments que transporta un riu , formant en la seva desembocadura una plana humida i normalment deliciosa. El Llobregat que neix en un vessament d'aigües fresques i sorolloses al nord del Berguedà, després de passar llepant els peus a Montserrat, ha passat que la civilització i sobretot la indústria li ha acabat prenent  la seva identitat... És per això que la recuperació i embelliment del seu delta  és el deure que teníem tots plegats de tornar al riu el que era seu i que li havíem pres sense consultar.  És una descoberta ser a tocar dels avions entre petits aiguamolls i canals, veure marxar el sol marcant en la llunyania la terra que no ha fet malbé el ciment, veure ocells que hom normalment no veu, arribar a una platja protegida i des dels miradors adonar-te que estàs a mig camí del riu i del mar...  Una petit regal , dels que m'agraden de tant en tant. Glòria Vendrell i Balaguer temps ...

Resulta muy extraño que no estés después de casi cinco años acostumbrados a tu presencia silenciosamente elocuente He aprendido a ser paciente con tus sufrimientos que no han sido pocos He aprendido a desear la hermana muerte como un bien preciado y hermoso para ti He aprendido el valor de lo pequeño He aprendido a ser agradecida Pero sobretodo, he aprendido a quererte gratuitamente, sin más Ha sido muy fácil quererte Ha sido muy fácil cuidarte y arroparte ,a pesar de algunos momentos complicados Ha sido muy fácil andar contigo el último tramo Ha sido muy fácil estar a tu lado hasta el último aliento sin sobresaltos Me ha gustado acariciarte  las mejillas entumecidas y curarte la calvicie siempre herida Me ha gustado preguntarte cada día "¿cómo estás abuelete?" sabiendo que me dirías "mal" Me ha gustado asearte, curarte los pies, darte besos sin fin y consolarte cuando te sentías una carga Me ha gustado abrazarte al morir Me ha alegrado v...

A 13 km de Banyoles i a 20 d'Olot, en un terreny mig Pla de l'Estany i mig Garrotxa, Santa Maria del Collell és un santuari amb història:  El 780 el Baró de Cartellà va donar una petita extensió de terreny per construir-hi una capella, però va ser el 1483 quan segons la llegenda al pagès Miquel Noguer, agenollat resant davant l'ermita, se li va aparèixer la Marededéu. Hi ha una làpida al terra que indica el lloc de l'aparició. El Collell que es va convertir en un gran centre de pelegrinatge, ha tingut usos molt variats, des de seminari, presó i centre educatiu fins avui en dia que és un complex format pel santuari, casa de colònies, campus esportiu, espai per a celebracions i hostatgeria. El santuari actual , al costat de la nau gòtica  que aixopluga la làpida esmentada, és d'estil neoromànic. Es tracta d'un temple d'una sola nau, lluminós , ample i acollidor, malgrat el fred que hi fa dins. La maredéu romànica que presi...