Venbariarismes

fotografia cedida per l'Anna Bosch A vegades el fruit és proporcional a l’esforç , però moltes vegades no.  A vegades ens pensem que quan assolim els fruits, que   ja no caldrà esperar-ne més.  A vegades somiem que els fruits seran tan grans que no els podrem abastar, però a vegades els fruits són tan petits, que perdem l’esperança.  Moltes vegades gastem les últimes forces en fruits que mai arriben,  però moltes vegades vivim   dels fruits   que han aconseguit   altres.  I és curiós, però a vegades es presenten els fruits, a la porta de casa,  al matí, després de dormir, sense saber qui els envia.  El fruit acompanya sempre un esforç, nostre o d’altres.     El que passa és que no sempre és el fruit que esperàvem :  l’esforç te un camí i el fruit sovint en té un altre. Glòria Vendrell i Balaguer Maig del 2011

  Bruno Forte: " L'essència del cristianisme" El creient és el presoner de l'Altre : precisament així pot portar al pensament la veritat de la fe, deixar-se fer presoner de l'invisible, no immediatament disponible i cert. Per això el creient no te un pensament totalitzador, lluminós en tot, sinó que viu en una mena de pensament nocturn, carregat d'espera, suspès entre el primer i el darrer advent, confortat ja per la llum que ha vingut a les tenebres i, tanmateix, assedegat d'aurora. El pensament de la fe, encara no plenament il·luminat pel dia que pertany a un altre temps i a una altra pàtria, és suficientment aclarit per aguantar la fatiga de conservar la fe: pensament humil, penjat a la creu, que és i continua essent en la nit del món, el punt de referència del deixeble de Crist, l'estel de la redempció. Al seu torn, el no creient que hagi travessat el gual de la Modernitat, quan ho és de debò i fins al fons, i per tant, quan ho és ...

Què hi ha en aquestes flors, que se'n van sense dir res? sense els estremiments de l'agonia, sense perdre el color encès Amb tota cortesia i poc a poc s'esfullant, se'n van se'n van, sense queixa, sense plant, no volent destorbar cap alegria   Joan Maragall   8 d'abril 13 d'abril 20 d'abril 23 d'abril 26 d'abril 8 d'abril 10 d'abril 12 d'abril 13 d'abril Llegaste a mi en las horas caprichosas de la primavera con cantos de flauta y con flores y transtornaste las ondas de mi corazón hasta hacérmelas olas  que mecían el loto rojo del amor. Y me pediste que saliera contigo al secreto de la vida. Pero yo me quede dormido entre las hojas rumorosas de abril Cuando desperté, la nube se acumulaba en el cielo y las hojas muertas iban en remolino con el vendaval. A través del goteo de la lluvia, oigo tus pasos que vienen y tu llamada que me pide que salga contigo al secreto de la muerte Voy a ti, y dejo t...

  El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles: --¿Qui ens farà rodolar la pedra de   l'entrada del sepulcre?     Marc 16,2                           Et vaig abandonar                          sols per un moment,                           i ara et torno a prendre                         amb un amor immens. et vaig amagar un moment   la mirada, però ara t'estimo amb un amor etern. Isaïes 54, 7-8 ...