Venbariarismes

Imatges cedides per l'Anna Bosch Són belles perquè sí, tant si les mires com si no les mires. No tenen altre funció que la d’alegrar la mirada d’algú , algun dia, en algun moment, d’alguna manera, encara que sigui un instant... són així de simples. Són fràgils, com la bellesa efímera, però el que transmeten, ni és efímer ni és fràgil. Són així de contradictòries i de suggerents. Tenen els colors de la vida :  es tenyeixen del groc del món, del blau del mar, del gris de les tardes, del verd del bosc, del vermell de l’amor, del taronja de la tendresa, del lila de l’encís, del negre de la nit, dels marrons de la terra humida, del rosa de la timidesa i   del blanc de les estrelles... Són així de boniques. Es deixen bressolar pel vent i si es trenquen no ploren.  Quan cauen a la mare terra, s’adormen en un dolç son, fins que un nou brot les desvetlla... i ningú se n’adona. Són aix...

" Que el  Senyor ens concedeixi, la fortalesa per fer les coses que depenen de nosaltres, la serenitat per acceptar les coses que no poden canviar, i la saviesa per apreciar la diferència " Sant Francesc d'Assís

Hi ha un espai gran entre Tu i jo un espai gran entre les coses que són i les que ploren. Hi ha un penya-segat que ens separa i un vertigen dolç  que ens apropa. Hi ha un misteri de mort que fa un forat negre dins nostre, però hi ha també una finestra de sol, que tomba i desperta, que canta i consola. Hi ha un gegantí de paraules, que s’emporta totes les que troba, però hi ha nans que les roben als gegants i les bressolen. Hi ha somnis inacabables i bells projectes que en els somnis acaben. Hi ha marques en la pell que no s’esborren i pells desdibuixades per les marques Hi ha amors que fan mal i mal d’amors que  enamora Hi ha un espai gran entre Tu i jo, que fas petit quan el toques. Glòria Vendrell i Balaguer Setembre del 2010

Van venir de puntetes, però la porta era oberta i a poc a poc la casa s’omplí Van arribar indefensos i petits però les mans eren grosses i els braços de fil. Van portar paraules i enigmes, però trobàvem respostes en el llindar de la nit. Van néixer d’entranya tendre i d’entranya tendre han sortit. Glòria Vendrell i Balaguer Estiu del 2010

"No se trata de decidirse por un creacionismo que se cierra completamente a la ciencia ,o por una teoría de la evolución que disimula sus propias lagunas ,y no quiere ver las cuestiones que van más allá de las posibilidades metódicas de las ciencias naturales. De lo que se trata es de esta interacción recíproca de diversas dimensiones de la razón, en la que también se abre al camino hacia la fe". ... Benet XVI

Despunta el fruit verd de la figuera, les vinyes florides escampen perfum Aixeca't amiga meva bonica meva i vine! coloma meva en les escletxes de la roca en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu del llibre del Càntic dels Càntics

“Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: --Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: "Cedeix-li el lloc", i tu hauries d'anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. Més aviat, quan et conviden, vés a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t'ha convidat, et dirà: "Amic, puja més amunt." Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit. Després digué al qui l'havia convidat: --Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors, ja q...

"¿ Qué dónde está el cielo hija mía? Los sabios nos dicen que está más allá de los límites del nacimiento y la muerte, que no turba el ritmo del día ni de la noche, que no es de este mundo. Pero tu poeta sabe, que esta hambre eterna del cielo, lo es de tiempo y espacio, que el cielo se esfuerza constantemente por nacer en el polvo fructificador. El cielo es realidad en tu dulce cuerpo, hija mía, en tu corazón palpitante. El mar está batiendo sus tambores de alegría y las flores se ponen de puntillas por besarlo, porque el cielo ha nacido en ti, en los brazos de la madre tierra. Rabindranath Tagore " La senda es mi desposada. Ella me habla bajo mis pies todo el día, y canta a mis sueños la noche entera. Mi encuentro con ella nunca comenzó. Al rayar cada día, principía infinitamente, renovando su verano en flores y canciones nuevas; y cada nuevo beso suyo, es su primer beso para mi. la senda y yo somos amantes. Yo me cambio por ella el vestido cada noche, y dejo el estorbo hara...

La gloria de la familia es su fecundidad. Que un hombre y una mujer se una para ser felices y satisfacer sus pasiones no entraña ninguna nobleza especial, pero que una sus vidas en vistas a una obra que los trasciende, poniendo en el mundo a otros hombres que continuarán la tradición que ellos a su vez recibieron de sus padres, y que el fin de su matrimonio consista en la creación del ambiente mas favorable al nacimiento y educación de los hijos, eso da al matrimonio una nobleza tal, que ennoblece a los que a él se consagran. Las familias numerosas contribuyen a la unión de los esposos y a la educación de los hijos. Esto es discutido por algunos sociólogos, pero para demostrarlo reproduciremos las conclusiones de algunos estudios científicos al re...

.. ." Vam baixar l'escala juntes- A l'entrada ens vam aturar, em va mirar amb els ulls que li brillaven i em va dir que sempre havia pensat en mi , molt. Que m'havia conegut de seguida. Va caure una fulla de plàtan. Jo vaig dir, mira, una fulla, i no sé per què, em vaig posar a riure, com si m'hagués tornat boja. I ens vam abraçar " .... Mercè Rodoreda Els cims avergonyits de Montserrat, sobre l'Ordal "s'ha equivocat de casa " Gotes i fulla Retingudes De nou el sol Montserrat que despunta préssecs per a tots Cargol treu banya Volta de test després de la pluja Pacient jardí gotetes de llum o llum de perles? El sol que es pon L'ombra de les moreres Melmelada de mores Avi i nét La lluna i la pruna Nissaga Vendrell Gronxador i taula Des de dalt tot és més clar Glòria Vendrell i Balaguer

25 de juliol Hem arribat: tarda lluminosa i fresca agraïda. Olor de muntanya i colors de Barruera. 26 de juliol L’ermita de sant Quirc, humil sentinella i la font petitona que li llepa els peus. El Montardo petit al fons . Els campanars romànics de la vall de Boí saluden el nou dia El camí en baixada cap a casa ,ens acompanya amb rierols i aigües , amb llits d’herba verda i amb olor d’obaga. Al capvespre " el camí de l'aigua" del Balneari fins Erill. Bolets pel camí i molta alegría. 27 de juliol Una lluna plena, blanca i preciosa, ens mira des del cel, a tocar el fil de les muntanyes de Barruera. Ens mira enjogassada mentre sortim de bon matí a “ fer muntanyes”. De tant bonica com és, se m’oblida la son. Fa una mica de fred, però de seguida es fa no res, a mida que fem la pujada, silenciosos i petits. Ocells que canten , fulles que ens miren i pedres de molsa que vigilen. Al pla de llubrique...