dilluns, 14 d’agost de 2017

Portsmouth (Pompey) agost 2017



Dins de l’estat de Hampshire, Portsmouth es una ciutat costanera del sud d’Anglaterra. La ria natural de Portsmouth Harbour ha facilitat el refugi i les activitats marítimes; es per això que ha estat durant molts segles lloc naval de referència . Encara avui manté el dic sec més antic del món, així com molts vaixells famosos, entre els quals destaquen, HMS Warrior i HMS Victory.

HMS Victory


Avui en dia ja no és un port militar però s´ha mantingut una drassana principal i base per a la marina reial britànica. El seu port comercial entre altres, connecta Pompey amb Santander i amb el port de Bilbao a Santurce.



Al costat de la via fèrria, una estreta franja marina situada al nord, separa Potsea island de la resta del país , situant Portsmouth a la seva falda . Limita al nord amb Waterlooville i per la banda marina amb l´illa de Wight, des d'on transiten contínuament vaixells de transport , fins el port antic de Pompey ( nom col·loquial de la ciutat), passant sorprenentment arran de carrer i oferint una imatge ben curiosa.


És de visita obligada doncs el port vell , albirar de lluny i de a prop la torre Spinnaker construïda a 165 m, que amb un terra transparent a més de 100m permet vistes immillorables del canal de la Mànega , la Round Tower, la Domus Dei que no té sostre perquè el van ensorrar a la 2ª guerra mundial però que malgrat aixo conserva estranyament la seva bellesa, i els vaixells abans esmentats: l'HMS Warrior (s.XIX) , primer vaixell cuirassat britanic, conservat avui com a museu i l'HMS Victory de l´almirant Horatio Nelson, que amb 3 cobertes , 104 canyons i amb una tripulació de 850 homes, es famós per haver participat el 1805 en la batalla de Trafalgar; avui en dia també es conserva com a museu. Diuen que es tracta de l´únic vaixell que encara es manté en les seves condicions originals… no se si per la seva majestuositat, pel seu silenci, per tots els secrets que guarda o per les seves evidents dimensions , però la veritat és que impressiona forca veure´l .


Domus Dei
Però una setmaneta a Portsmouth, amb pluja o sense, donen per bastant i no puc passar per alt el conjunt de Southsea Castle, construït per Enric VIII envoltat de magnífics jardins, passejos i miradors al mar, que em va enamorar tot just arribar, el monument als caiguts en les dues guerres mundials, que encarat al mar resta mut i impenetrable, com la mort… les dues catedrals ( Portsmouth és de les poques ciutats britàniques que en té dues ): la Catedral anglicana sant Tomas Becket , situada en el cor del port vell a Old Portsmouth, que és el resultat de més d’una reforma (al s XI es va construir una capella dedicada a sant Tomas de Canterbury, el s. XVII es va fer la més important reforma, tot i que no l’última que ja va ser al s. XX) , i la catedral catòlica, dedicada a sant Joan evangelista a Edinburgh Road, inaugurada el 1882, el King’s theatre que és on va tocar l’Ismael quan va arribar, L’església catòlica de sant Swithun, que és un sant molt conegut a Anglaterra i patró dels fenòmens atmosfèrics, i els carrers de Southsea amb bonics parcs i precioses cases típiques britàniques , però especialment Boulton Road que és el carrer dels anglesos-catalans que més estimo.



Southsea castle
Monument als caiguts en les dues guerres



King's theatre



Baptisteri Catedral anglicana

Catedral sant Tomas


Cementiri Pompey
Museu de la Marina




Portsmouth és el lloc on va néixer Charles Dickens i diuen que la seva casa es pot visitar, tot i que nosaltres no ho hem fet, però el que vull dir per acabar és que va ser un autor destacat de l'era victoriana, que va escriure novel·les per entregues, ja que a la seva època la gent no podia comprar fàcilment un llibre per falta de recursos… m' ha fet pensar… si torno en una altra ocasió a Pompey, el meu segon relat del lloc ( segona entrega) estic convençuda que no serà ni millor ni pitjor, sinó diferent, no perquè estigui destinada a gent amb pocs o molts recursos, que avui en dia amb internet això ja està fora de lloc, sinó perquè la geografia i la història és un flux canviant meravellós, especialment quan l’acompanya la petita geografia i la historia particular.

Gloria Vendrell i Balaguer/ agost del 2017



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada