Venbariarismes

Els Estanyols és un conjunt de petits estanys i molleres del Pirineu, dins del terme municipal de Bolquera. Fa uns dies hi vam ser fent el camí al costat de la Têt, avui, tot i que en alguns trams hem coincidit, hem fet una ruta circular de 8 km, gaudint de nou de l'aigua, de les pedres, de preciosos cavalls, dels petits caus dels talps i de la genciana groga, que omple i ha omplert de groc totes les caminades d'aquests dies.  Demano que arribi, ni que sigui una espurna d'aquest assossec i d'aquesta calma, a tants i tantes que estan patint les conseqüències sagnants de l'abandó i de la guerra. I és que no els puc oblidar, malgrat aquest oasi de pau que tinc la sort de viure. Desitjo i espero que arribi el dia en què per a tots la pau sigui completa. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. Is 2,4 Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2025

El François, el guarda del parc tenia raó, no és on arribes, sinó el camí.  No tinc paraules, qualsevol cosa que digués ho esgavellaria.  Un prodigi de bellesa.  (les fotos i els vídeos no fan justícia) «Veniu a mi tots els que esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar (...)  i trobareu el repòs que tant desitjàveu»   Mateu 11 (dels laudes del matí a la vora del riu Eina) Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2025  

Avui ha estat una jornada romànica, d'aquelles memorables, de les que deixen bon gust i bon record, de les que no importa tornar-hi, com ha estat el cas d'avui. Sant Martí del Canigó i sant Martí el vell,  va ser una descoberta l'any 1991 i sant Miquel de Cuixà també el 1991 i alguns anys més tard també amb tots els fills.  Celebro i em fa molt feliç veure com es dona a conèixer el nostre fill Joan Pau amb el seu perfil de @romàniccatalà i amb el seu llibre «Amb ulls de romànic». Ell sempre diu que tot li ve de la família i dels viatges pel Pirineu... M'emociona molt tornar als llocs, en primer lloc, perquè són suggerents i magnífics i segon perquè em porten tants records! Romànic i Pirineu és un còctel que desencadena moltes, moltes emocions.  Recordo l’amor que em tenies de jove, com m’estimaves al temps de les noces. Em seguies pel desert, per terres que ningú no sembra. Jer 2,2 Glòria Vendrell Balaguer Juliol 2025

El barratge de Puigbaladó  serveix per retenir l'aigua de l'Aude i del seu afluent el Galbe, formant el llac de Puigbaladó.  Una volta a aquest llac permet diferents mirades i troballes tan boniques com l'església romànica de sant Romà del s.XI al poble de Réal,  i algun que altre bolet primerenc. En els 7 km que dura el camí hem sabut de l'oreneta cuablanca que torna de l'Àfrica cada primavera, del bernat pescaire, de la truita de riu, de la granota roja que viu als prats humits i de la ligulària, que és la flor estrella del Capcir, una espècie rara i protegida a França, a qui li agrada lluir les seves llargues tiges plenes de petites flors grogues com el sol. El poble de Puigbaladó, dominat per un castell que no hem visitat, és un terme allargassat, d'oest a est, amb una forma molt peculiar. El seu nom és molt controvertit: Puigbaladó, Puigbaladós, Puyvalador, Puigvaledor... en qualsevol cas sembla que és a causa del bàlec, una ginesta petita molt comuna a la ...