Demà en faig seixanta-sis
Demà en faig seixanta-sis. Ara que acabem de, literalment posar al llit, pare i mare, mirant les seves butaques buides, penso que per a ells demà també és l'aniversari. Jo seixanta-sis d'haver nascut i ells seixanta-sis d'estrenar-se com a pares. Van fer de pares llavors i encara ho fan, però de distinta manera. La realitat s'ha capgirat: jo ara ja no soc una nena, i en canvi ells sí que ho són, s'hi han tornat física i mentalment ella...i de tant en tant també ell... Estan a punt, al punt... en el punt necessari de deixar-se anar, cuidar, rentar, portar... No per casualitat diu l'evangeli que cal fer-nos com els nens per entrar al Regne del Cel. En aquest misteri de perdre i rebre la Vida, encara que moltes vegades sigui feixuc, no puc més que agrair-los, agrair la seva primera paternitat generosa i també aquesta última tan diferent. No sé si en aquesta vellesa meva més o menys estrenada, que lentament va prenent rostre, sabré fer-me nena com ells... Glòria...