Venbariarismes

Hi havíem anat fa bastants anys, molts per a ser sincera. Feia temps també que teníem ganes de tornar-hi, però com que han estat un parell d'anys de remodelacions, entre això i el temps de còvid... Però bé, el cas és que finalment hi hem tornat.  Ha estat preciós recordar la masia, el seu porxo, els arcs folrats d'enfiladisses, la paret rocallosa, les escales llegendàries del comte Arnau, la petita ermita, la vista de Gombrèn, el pla de dalt amb l'església romànica de sant Pere, el "Mal pas", la font i el refugi de les Planelles,  el camí de l'avenc de sant Ou i sobretot la vista del Pedraforca, que fins i tot entre núvols tèrbols, produeix una sensació difícil d'explicar. Després de la llarga sequera , ha estat quasi un prodigi gaudir de tanta aigua, de les argelagues en plena esplendor,  de l'exquisidesa dels narcisos, de tanta exuberància de flors i de fullatge, de tanta ufanor… quasi prodigiosa també la visita de la guineu, que sense por s'ha a

  El santuari del Paller està situat a 2 km de Bagà, a l'alt Berguedà, en un paratge de muntanya mitjana de roques i garrics, amb una plana al davant, on hi ha la font dels Banyadors, que és la que ha donat origen al torrent. És un edifici històric del s.XVIII, tot i que el lloc originari és la masia del Paller de Dalt, on encara hi ha restes de l'església esmentada l'any 1200, que depenia del monestir de Bagà. Però al marge de tota aquesta informació, n'hi ha una altra de més subtil i més significativa: al matí hi havia un eloqüent silenci, hi havia restes de gèlida rosada, hi havia flors acolorides tenyides de sol, hi havia una dent de lleó tot just escapçada pel vent, hi havia ocells de tota mena que parlaven amb les branques dels faigs i els plataners... I al capvespre hi havia una petita imatge de Maria, hi havia una llum ataronjada, que convidava al recolliment , hi havia unes brases a punt i hi havia la calma. Mentre un  silenci  tranquil embolcallava l’univers i