Venbariarismes

  Bruno Forte: " L'essència del cristianisme" El creient és el presoner de l'Altre : precisament així pot portar al pensament la veritat de la fe, deixar-se fer presoner de l'invisible, no immediatament disponible i cert. Per això el creient no te un pensament totalitzador, lluminós en tot, sinó que viu en una mena de pensament nocturn, carregat d'espera, suspès entre el primer i el darrer advent, confortat ja per la llum que ha vingut a les tenebres i, tanmateix, assedegat d'aurora. El pensament de la fe, encara no plenament il·luminat pel dia que pertany a un altre temps i a una altra pàtria, és suficientment aclarit per aguantar la fatiga de conservar la fe: pensament humil, penjat a la creu, que és i continua essent en la nit del món, el punt de referència del deixeble de Crist, l'estel de la redempció. Al seu torn, el no creient que hagi travessat el gual de la Modernitat, quan ho és de debò i fins al fons, i per tant, quan ho és ...

Què hi ha en aquestes flors, que se'n van sense dir res? sense els estremiments de l'agonia, sense perdre el color encès Amb tota cortesia i poc a poc s'esfullant, se'n van se'n van, sense queixa, sense plant, no volent destorbar cap alegria   Joan Maragall   8 d'abril 13 d'abril 20 d'abril 23 d'abril 26 d'abril 8 d'abril 10 d'abril 12 d'abril 13 d'abril Llegaste a mi en las horas caprichosas de la primavera con cantos de flauta y con flores y transtornaste las ondas de mi corazón hasta hacérmelas olas  que mecían el loto rojo del amor. Y me pediste que saliera contigo al secreto de la vida. Pero yo me quede dormido entre las hojas rumorosas de abril Cuando desperté, la nube se acumulaba en el cielo y las hojas muertas iban en remolino con el vendaval. A través del goteo de la lluvia, oigo tus pasos que vienen y tu llamada que me pide que salga contigo al secreto de la muerte Voy a ti, y dejo t...

  El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles: --¿Qui ens farà rodolar la pedra de   l'entrada del sepulcre?     Marc 16,2                           Et vaig abandonar                          sols per un moment,                           i ara et torno a prendre                         amb un amor immens. et vaig amagar un moment   la mirada, però ara t'estimo amb un amor etern. Isaïes 54, 7-8 ...

Com els anyells portats a matar o les ovelles mentre les esquilen, ell callava i ni tan sols obria la boca. L'han empresonat i condemnat, se l'han endut.  Is 53,7

" Pero tú, Señor, que eres mi fuerza, ¡no te alejes!, ¡ven pronto en mi ayuda! " salm 21,19 "Tú me hiciste nacer del vientre de mi madre; en su pecho me hiciste descansar.   Desde antes que yo naciera, fui puesto bajo tu cuidado; desde el vientre de mi madre, mi Dios eres tú.   No te alejes de mí" salm 21, 9b-11a.

Hi ha coses, que passi el que passi i passin quan passin, malgrat diguin el que diguin, de per si són alegria. Li vaig sentir dir a un professor de bioètica, que la Vida és quelcom més important del que pensem : quan  es produeix la vida en el si de la mare, encetem un procés que no te caducitat.  De la mateixa manera que el raig de llum té una direcció definida i que malgrat canviï de forma i de direcció, i per tant de percepció,  a partir de que entra amb contacte amb l’aigua o una altra cosa,  tot i així, continua essent un halo de llum i es va reflectint successivament en un viatge sense fi,  doncs de la mateixa manera és la Vida, que des de la seva gènesis inicia un procés meravellosament canviant i sorprenentment inacabable. Vida i alegria són gairebé la mateixa cosa. Si més no, van de la ma. Quan agafen camins aliens, és que alguna cosa no funciona. Potser passa que a vegades  pensem la Vida i l’alegria,  en termes de conquest...

foto del Joan Pau Inarejos Vendrell “ El verdadero nombre de la eternidad es “hoy” FILON

Antoni Puigverd escriu a la Vanguardia : La noticia del inicio del Ramadán aparece con mayor o menor énfasis en nuestros medios, aunque, por supuesto, se habla muchísimo más de las rúas, las máscaras y los jolgorios del carnaval. La Cuaresma católica, en cambio, ha desaparecido del espacio público. En el calendario de las celebraciones mediáticas, la Cuaresma no existe. Sucede con ella lo contrario que con la Semana Santa o con la Navidad, celebraciones que, si bien han perdido su nervio religioso, siguen siendo metas principales del círculo anual. Si la Navidad es la gran excusa para revitalizar el consumo a las puertas del periodo más frío del año, la Semana Santa sirve de pretexto a una pequeña vacación: es la única temporadita turística que se programa al margen del verano. El mensaje religioso que vehiculaba la vieja Semana Santa está relacionado con el núcleo esencial de la fe cristiana. Un Dios que asume la condición humana, sufre en su propia carne las más duras e...

puja esparreguera La vinya de l'avi Josep tronc La bassa de la iaia Roseta Sant Esteve d'Ordal Vermell negre Primavera primera La Casa Llarga Groc Blanc Olivera