"Doneu raó de la vostra esperança"

En el nostre temps tan propens a fer teologies particulars, he trobat fantàstic l’esbocinament que fa l’autor de cadascun dels apartats de la fe, en un esforç per mostrar la teologia, com un intent d’apropar-se al “ ser” de Déu. El teòleg, solament pot arribar a copsar la grandesa i la mida de Déu, reconeixent la seva petitesa i tal com diu Benet XVI, obrint-se a la novetat de l’actuar de Déu. Comparteixo amb l’autor aquesta idea fonamental, de que abans que tota formulació teològica, hi ha la crida personal de Déu, el seu do gratuït i el seu desig de donar a conèixer al món, l’amor indefectible que ens té, inigualable amb cap altra cosa. 

A continuació exposo una síntesi de l'article del teòleg E. Jüngel.

Glòria Vendrell i Balaguer

E. Jüngel : “ Mi teología en pocas palabras “

La teologia és un discurs sobre Déu, però fer un discurs sobre Déu sembla una gosadia, ja que en realitat no es tracta de parlar de Déu, sinó del “ parlar de Déu”. Tot i així és una tasca irrenunciable perquè Déu i veritat van de la ma. S’ha de dir però que a la Veritat no la podem posseir. Quan hom gosa fer teologia és perquè ha estat prèviament tocat per la Veritat. 

L’autor diu que quan parla de “ mi teología “ no ho fa en sentit d’originalitat. Pretendre fer una teologia personal és caure en una seriosa contradicció, perquè això no està en consonància amb la veritat. Però sí que és cert que es pot parlar de “ mi teología” en el sentit de que tot discurs teològic te la empremta de l’originalitat que li atorga la seva font originant , sempre fresca i renovada. 

La tesi central de l’article, tal com diu el pròleg és que la teologia en totes les seves formulacions, es fonamenta en la fe que la precedeix. Anem a pams :

Crec, per això parlo 

L’objectiu de fer teologia rau en la necessitat de fer explícit i de comunicar el caràcter alliberador de la Veritat : La fe neix en l’encontre amb la unitat original de la Veritat i de la llibertat de Déu. Al trobar a Déu, la fe es troba a si mateixa. Al descobrir Déu, l’ésser humà es descobreix també com a creient, la qual cosa possibilita la seva realització en plenitud. 

Crec, per això escolto

La fe ve de la Paraula, en la que Déu es fa present en el llenguatge . Pel que fa al llenguatge, Déu és qui té l’iniciativa i no pas nosaltres. La fe escolta aquesta Paraula, se sent interpel·lada per ella. És del tot necessària aquesta escolta continuada. No es tracta però, de l’escolta de teories i doctrines, sinó de l’escolta de Déu mateix. Aquesta escolta porta irremeiablement a una teologia que serveix a la veritat, tenint en compte que aquesta veritat és sovint escandalosa per als paràmetres estrictament racionals. 

Crec, per això m'admiro

La fe permet viure el Déu trinitari, com un misteri inesgotable .Déu és un misteri , no en el sentit de “ secret i de foscor “ sinó en el sentit d’una plenitud que se’ns vol revelar. És un misteri de llum. Però el misteri no perd el seu caràcter de misteri, pel fet de comunicar-se, ans al contrari : com més ens hi apropem, més misteriós ens resulta, més inabastable, més gran, més ple... D’aquí prové l’admiració que provoca en el creient. El coneixement teològic comença doncs per l’admiració pel misteri de Déu, que es revela en el secret ben precís de la vida i de la mort de Jesús. A diferència de la filosofia, el seu objectiu no és superar l’admiració, sinó articular-la de manera comprensible. 

Crec, per això penso 

No es pot creure en Déu sense pensar Déu. Per evitar que la fe es converteixi en una superstició o en una idolatria, cal que la raó es deixi conduir a través d’un itinerari de pensament, pel Déu que ve al món. Fe i raó estan necessàriament relligades en una tensió saludable. La fe no és racional però sí que és raonable. La fe que fa pensar, arriba per la idea d’un Déu que mor en una creu, ja que aquesta no seria la idea natural que tenim de pensar la divinitat, que a priori seria d’omnipotència. El criteri de la veritat del poder, rau precisament en que el poder es capaç de sofrir, la qual cosa li permetrà superar el sofriment. 

Crec , per això distingeixo 

La fe és un acte de distinció originària. Qui creu existeix en la diferència de saber-se creatura i no pas déu. Aquesta diferència és el que possibilita la maduresa de la fe . La fe doncs, és un procés continuat de diferenciació i el pensament que li segueix és per tant, també un pensament diferenciador. 

Crec , per això espero 

La fe es viu en la història i tota història és, per se , un procés amb sentit. L’esperança de la fe està fonamentada en el misteri pasqual. A la llum de la resurrecció, la vida de cadascú està orientada a Déu, font i cimal de tota la història humana. La teologia de l’esperança te tota la raó de ser. 

Crec , per això actuo 

L’acció es fonamenta en l’Esperança. Des de l’esperança en el Regne que ve i que ha de venir, és possible actuar. Tenim clar que l’amor de debò ( el de Déu) no regna en plenitud a la Terra, però la teologia sí que pot treballar perquè aquest amor faci de moderador eficaç en els poder regnants i fer així més fàcils les ambivalències i ambigüitats de la vida. 

Crec , per això sóc 

La fe és un esdeveniment social. A la revelació del Déu trinitari hi correspon l’experiència eclesial de comunió, fent present, a diferència d’altres comunitats humanes, el perdó dels pecats. La teologia doncs pensa el “ ser” humà, en correspondència al “ ser “ de Déu. 

Crec, per això pateixo 

La fe sofreix per l’extrema tensió entre la Revelació definitiva de Déu en l’evangeli i el fet de que el Regne de Déu en aquest món, sigui encara tan terriblement fosc....de tal manera que qui creu , sovint no pot fer altra cosa que “silenci”. Però no es tracta d’un silenci últim, sinó d’un silenci-lament que parla amb Déu. La teologia no s’ha d’avergonyir de cridar a Déu, perquè el clamor ha de poder acompanyar el discurs més tranquil sobre Déu, si ha de ser un discurs responsable. La teologia de la creu no es queda solament en la creu, sinó que va lligada inexorablement a la Bona notícia de la resurrecció. Ni el sofriment ni la mort tenen l’última paraula.