Pasqua de nou

fotografia de l'Anna Bosch

Cada any, després de la primera lluna plena de la primavera, puntual com el rellotge que em desperta cada matí, arriba la pasqua tenyida de flors i del groc de l'esperança.

La història no és cíclica com alguns pensen, sinó lineal, així que quan de nou, any rere any retorna la Pasqua florida de desigs ocults que apunten la plenitud sempre insatisfeta, per una banda penso que " dayenu" ( que ja en tinc prou), però per altra,  un remolí d'insatisfaccions agosarades es remouen de tal manera, que no puc per més que vull, que esperar una nova i que no la mateixa Pasqua, convençuda de que tornarà a arribar  distinta i renovada, però puntual, com el rellotge que em desperta cada matí, tenyida de flors i del groc de l'esperança.

Glòria Vendrell i Balaguer
Pasqua del 2012

Comentaris

  1. Jo penso que la història es helicoidal. Sembla que tornem al mateix, però en realitat estem en un pis superior. No sé si m'explico. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa