Venbariarismes

L'última vegada que hi vaig ser, encara funcionava com a hospital. Tinc un record vague, però en tot cas , sé que em semblava decrèpit, inhòspit i antic en el mal sentit de la paraula. Però sembla mentida com poden canviar les coses! Solament cal higiene, imaginació i saber recuperar l'harmonia atàvica.  L'Hospital de Sant Pau, recinte modernista pensat per Lluís Domènech i Montaner, ha estat declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial. L'espai que va ser ideat com una harmoniosa  ciutat jardí, ha tornat a ser-ho. Al  voltant dels seus eixos horitzontals i verticals, guarnit i carregat de simbologia, ha conformat un entorn preciós i digne de visitar: pavellons, antic quiròfan, sala amb estris  mèdics de l'època, referències bíbliques arreu, la notable sala d'actes amb magnífiques vistes, modernes sales d'art aprofitant  les despulles noucentistes, antics despatxos amb olor de nou...  Un regal ben xulo aquest mes d'abril, vés per on, un regal que no esperava...

Sempre és un plaer anar-hi, donar-li la volta, embadalir-se amb la seva esveltesa , és una delícia entrar dins i embolcallar-se amb els seus suggerents colors, és un delit descobrir en la pedra treballada, missatges encoberts i desvetlladors alhora.  Fa poc vaig llegir que ser savi significa fer bé i amb bellesa allò que et toca fer. És una definició sorprenent o com a mínim , no l'acostumada o la que primer ens ve al cap. Per això La Sagrada Família de Gaudí és saviesa i és prodigi, no solament per la innovadora arquitectura, sinó perquè la ciència i la bellesa hi són presents en estreta comunió, l'una inseparable de l'altra. És curiós i no deu ser casualitat que "Gaudí"  i "gaudi" s'escriguin de la mateixa manera. Glòria Vendrell Balaguer Abril 2025