Venbariarismes

L'estany de Banyoles és un clàssic, qui no hi ha anat alguna vegada?, és accessible, i molt reconfortant si el dia escollit és com avui, un de primavera, amb els Pirineus orientals de fons, encara nevats, amb sol, aigua, aus i vegetació abundant.  De petita, de joveneta i de més gran, he tingut el gust d'anar-hi i passar-hi força vegades, però avui hem fet la volta al llac i una volteta pels estanyols de la Puda fins a la font. Un passeig senzill, extremadament fàcil i bonic, igual que passa a la vida, que és bonica quan és senzilla i planera. Un tomb a l'aigua des de Passeig Darder, passant pel paratge de les cigonyes, l'estanyol del Vilar, la preciosa església romànica de Porqueres, la Font del Rector, el brollador de la riera del Castellar, l'estanyol Nou, la Llacuna dels Amaradors, el Mirador de la Torre de Rem, la Caseta de Fusta, el Cap de Bou, el Parc Neolític de la Draga i els Banys Vells, fins al Passeig Darder de nou. Plataners, salzes blancs, verns, freix...

Santa Coloma, sant Miquel d'Engolasters a les Escaldes i Engordany, sant Martí  de la Cortinada a Ordino, sant  Serni de Nagol, a sant Julià de Llòria, sant Esteve d'Andorra la Vella, sant  Climent  de Pal a la Massana, sant Joan de Caselles a Canillo. És el que vam visitar la setmana passada amb la companyia d'un bon i estimat especialista, el nostre fill Joan Pau. L'arquitectura que és el que més m'atrau, especialment els campanars , i si el romànic, com és el cas, pica l'ullet a la natura pirinenca, llavors és un còctel d'emocions difícil d'explicar. I tot plegat afegit a algunes troballes  que no coneixia, com l'excepcional Crist en Majestat en estuc envoltat de pintures al fresc de Sant Joan de Caselles,  com les pintures de sant Martí de la Cortinada, com l'agnus dei sobre l'arc preromànic de santa Coloma i com l'exquisida i petita bellesa de sant Serni de Nagol, la més meridional  de les parròquies andorranes, benplantada sobre un...

Quan la neu i el cel es toquen Quan el verd és més verd Quan els núvols no molesten Quan l'aigua torna Quan els nous brots ens saluden Quan les flors acolorides brollen de l'hivern És quan més m'agrada aquest trosset. Glòria Vendrell Balaguer maig 2025

Meritxell és la Marededeu d'Andorra, patrona de les valls i imatge romànica desapareguda. En el seu lloc el que hi ha avui és una reproducció moderna del que va ser. Amb aquests ulls grans, esprimatxada i esvelta, és al bell mig d'un santuari modern que va pensar i construir Ricard Bobill Levy.  De lluny estant, ens pot semblar una construcció estranya, desencaixada potser?... Però ser-hi dins és una altra cosa. Sovint passa que quan ens acostem, aprofundim o simplement coneixem quelcom o algú, solament llavors és quan podem quedar sorpresos per la seva bellesa i tocats per la seva veritat. Ens han explicat que el retaule del santuari és el millor imaginable, ja que mai és el mateix, canvia amb l'estació de l'any, amb la llum del sol i amb l'hora del dia. Ens han dit també que hi ha un espai d'inspiració islàmica, un altre d'inspiració jueva i que el color blanc i negre apunta al símbol del taoisme... Maria estima els seus fills, vinguin d'on vinguin, en...