PRINCIPI I FINAL

Sempre i en qualsevol cas, ningú camina sense saber d'on ve i on va

A la muntanya , tots els que caminen aquí i allà, no ho fan pas sense sentit. Fins i tot, si caminen en cercles, és ben bé perquè ho volen fer, i també en aquest cas, obeeix a una raó predeterminada i volguda. Tothom té prou clar on ha començat a caminar i on vol anar.

A la Cerdanya francesa, fent una travessa pels llacs del Carlit, ens creuàvem amb persones de totes les edats, que tenien destins ben diferents: uns volien pujar el Carlit, altres farien nit i continuarien fins el Puigpedrós, altres anaven del llac de la Matemala fins el de la Bullosa etc. Cadascuna de les persones sabia ben bé d’on venia : uns del refugi, altres de Font Romeu, altres de Mont-Lluís, altres havien arribat aquell mateix dia en cotxe etc.

El mateix hauria de passar a la vida. Crec que el drama més gran de l’ésser humà és precisament, no saber ni d’on prové ni quin és el seu destí. Caminar per la vida fent tombs i sense sentit és un fet totalment insòlit i absurd. És font d’insatisfacció, de frustració i de desesperança. Però qui sap qui és, i quin sentit té la seva vida, el seu caminar en la vida és un goig i una esperança.

El Senyor dirigeix els passos de l’home, perquè l’home, com podría saber on va? 

Prov 20 24

L’home planeja una ruta, però el Senyor li encamina els passos.

Prov 16,9

Però, per damunt de tot, prega a l'Altíssim perquè dirigeixi els teus passos pel camí de la veritat. 

Sir 37,15

Fes que conegui Senyor les teves rutes. Ensenya’m els teus camins.

Salm 25,4

M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu costat delícies per sempre.

Salm 16,11

Anava en processó cap a la casa de Déu, enmig d'un aplec festiu, amb crits d'alegria i de lloança. 

Salm 42,5b.

Envia'm la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya santa.

Salm 43,3 

Una cosa he demanat al Senyor i la desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, per fruir-hi de l'encís del Senyor i vetllar pel seu temple.

Salm 27,4

Ben cert, tota la vida m'acompanyen la teva bondat i el teu amor. I viuré anys i més anys a la casa del Senyor.

Salm 23,6

Quina alegria quan em van dir: Anem a la casa del Senyor!»Ja han arribat els nostres peus 

al teu llindar, Jerusalem. 

Salm 122,1-2

Què podria subsistir si tu no ho volguessis? Què es podria mantenir si no ho haguessis cridat a l'existència?

Sv 11,25

Tot ha estat creat per ell i destinat a ell. Ell existeix abans de tot, i tot es manté unit gràcies a ell. 

Col 1,17

No han nascut per descendència de sang, ni per un desig carnal, ni per un voler humà, sinó de Déu mateix.

Jn 1,13

He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare.

Jn 16,28

Glòria Vendrell i Balaguer