ORIENTACIÓ


LA REMOR DEL RIU SEMPRE ÉS PUNT DE REFERÈNCIA PER NO PERDRE’NS

A la vall del Madriu dels pirineus d’Andorra, amb ganes de perdre’ns una miqueta entre aquells boscos tan bonics, vam deixar el camí que conduïa fins el refugi, que era on volíem arribar, i ens vam endinsar, sense pressa, allà on ens plaïa... quan vam decidir tornar a buscar el camí, perquè ja es feia tard i era hora de menjar i descansar una mica, no va haver cap problema, no havia pèrdua possible : el riu, que acompanyava el camí, en tot el seu trajecte de la vall, amb la seva remor, ens feia d’indicador, ens conduïa al camí sense cap problema. El murmuri de les aigües menudes era un reclam impagable. Encara que nosaltres ens haguéssim encaparrat en perdre’ns, la remor del riu hagués continuat, sempre, indicant-nos on era el camí de retorn.

Déu, pare amorós, sempre és a punt, sempre deixa sentir la seva veu, a vegades com una petita remor, a vegades amb un “estrèpit d’aigües” implacable, tant se val!... però sempre hi és, esperant, pacient... per si arriba un dia que decidim deixar d’estar perduts i retornar a la “ casa del pare”.

Senyor, en tot has fet gran i gloriós el teu poble, i has estat al seu costat en qualsevol lloc i moment.
Sv 19,22

Vine amb mi del Líban, esposa, vine del Líban! Davalla dels cims de l'Amanà, de la carena del Senir i de l'Hermon, dels caus dels lleons, de les muntanyes dels lleopards. M'has robat el cor, germana meva, esposa,
Ct4,8-9a. Jo dormia, però el meu cor vetllava. Una veu! El meu estimat que truca.

Ct 5,2

Una veu! El meu estimat! Mireu, ve trescant per les muntanyes, saltant per les collades. El meu estimat és semblant a una gasela o a un cervatell. Mireu-lo! És darrere la nostra tanca, aguaitant per la finestra, espiant per les gelosies
. Ct 2,8


Tu em parles dintre del cor : “ busqueu la meva presència”- buscar-la és el que vull Senyor! Salm 27,8

Les fonts abismals, Senyor, les fonts abismals fan sentir el seu bramul, les fonts abismals fan sentir la remor.
Salm 93,3


Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu: No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares i em temptaren, tot i haver vist les meves obres. Salm 95, 7b-9

I se n'anà a trobar el seu pare. ..Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
LLc 15,20

Jesús els va proposar aquesta paràbola: Si un home d'entre vosaltres té cent ovelles i en perd una, ¿no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? I quan l'ha trobada, ¿no se la posa a les espatlles ple d'alegria i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l'ovella que havia perdut"? Igualment jo us dic que en el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.
Llc 15,3-7


Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits. Mt 18,14

T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit. No t'estranyis que t'hagi dit: "Cal que nasqueu de dalt." El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit. Jn 3,5-7 Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell.
Jn 3,16-17

Glòria Vendrell i Balaguer

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa