dissabte, 28 de juliol de 2018

Ibones de Machimaña y Ibón Azul


Avui ben d’hora altre cop, hem enfilat la carretera fins als Banys de Panticosa i un cop allà, des del refugi, hem començat  el camí que ens durà fins els” Ibones de Machimaña” a dues hores i els “ibones Azules” a 4 hores de marxa. 

La bellesa no s’ha fet pregar, tot just hem començat a pujar ja s’ha desplegat en una esbatanada de pedra i aigua que ens ha obligat a parar i contemplar el que no podem fer gairebé mai...I després ha vingut el bosc i el sol que ha tret cap per la muntanya i l’olor d’herba matinera i les rapinyaires encetant el vol... 




L’Ibon Bachimaña de baix no és especialment maco, però sí que ho és el Bachimaña superior... esplendorós com ell sol, semblava que ens volés abraçar estreyent-nos el camí que ens portava més amunt, a la recerca dels ibons germans... 





De nou el camí fins "l’Ibón Azul" pletòric, harmònic, suggerent... 




El desnivell de més de 800 m. s’ha fet pregar, de manera que fatigats però expectants hem arribat a l'Ibón Azul... i allà els blaus s'han tocat, el del cel i el de l'aigua... I el repòs plàcid i la serenor més secreta han fet acte de presència.





Hem tornat a celebrar eucaristia amb la gent del poble que ja ens espera, i ha tornat a ser una celebració petita, íntima i agraïda... Hem recordat la mare del Joan que es deia Ana i també tots els de casa que celebren o poden celebrar sant, l’Anna, l’Aina i el Quim petits i la Hannah... Com que és el dia dels avis, els recordo a tots amb tendresa i demano Déu que els doni a tots el do tan bonic i tan valuós de la fe, que fa la vida també tan bonica, tan valuosa , tan senzilla i tan bella. 


“Senyor, esberleu la volta del cel i baixeu, toqueu les muntanyes...” salm de vespres

Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol del 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada