dilluns, 2 de juliol de 2018

Ensenyaments vora del mar



No sóc cap experta en educació ni de bon tros! de fet porto solament 3 anys en un institut de secundària, però amb el poquet que he tractat faig les meves cabòries, especialment avui que a a sant Martí d'Empúries, el mar , les roques i els vestigis de la història, m'han fet pensar...








A qui no li ha passat que ha fet una programació didàctica a curt o llarg termini que després ha hagut de modificar per raons variades?

Qui no ha mirat alguna vegada un adolescent amb ínfims resultats i imaginar un pla general per reconduir-lo?

Qui no ha dibuixat sovint un mapa mental amb objectius, assoliment de competències, el.laboració de projectes etc?

Qui no s'ha posat mans i mànigues a treballar en plans d'estudi petits o grans?

Qui no ha fet vives tertúlies sobre què i què no ha de ser l'ensenyament?...


Sense desmerèixer res de tot això que he de dir que és del tot necessari, però la veritat és que avui veient les ones petites lliscant a la sorra entre espurnes de llum, contemplant l'espigó antiquísim d'Empúries que no diu res però hi és i adonant-me de la bellesa de les roques que ha treballat a poc a poc la salabror , l'aigua el sol i el vent... m'he alegrat de les coses menudes, de la tasca que no es veu, del misteri de la història silenciosa que no s'acaba amb cap etapa de l'ensenyament, de la força dels silencis i de la necessitat de la mirada atenta que va més enllà de tot el que a vegades pensem o imaginen.

Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol del 2018


1 comentari: