diumenge, 13 de maig de 2018

Boda a la Nou de Berguedà


La Nou de Berguedà, a tocar del pantà de la Baells, és un poble petit, al peu de la nostra muntanya. Fa olor de Pirineu petit, té una preciosa església romànica dedicada a sant Martí i fins i tot, en un revolt a l’entrada del poble, un santuari, el de la Marededeu de Lourdes. En plena serra de Catllaràs és lloc ideal per fer excussions i per trobar bolets quan és l’època.




És impossible no recordar-los, però anar a la Nou i no recordar-los, si cap, és més impossible encara. 

Hi he anat vàries vegades. La primera de totes va ser quan ells van pensar de buscar allà una casa per passar els estius, la segona ja la tenien la casa i ens van dur fins una font propera que no recordo com es diu, vam comprar un conill viu per dinar a no se qui, vam seure a cal Marginet, vam anar fins Malanyeu, vam menjar macarrons molt bons i vam dormir en tots els racons de la casa al recer de l’estiu que allà sempre és maco. La tercera ja no hi era ella. 

La quarta vegada ha estat avui. De fa uns quants anys que ja no hi són ni ella ni ell. 

Aquest maig plujós ha perfumat la Nou amb aromes antics i ha omplert el dia de delicades subtileses des del bon matí del dissabte. 

Quan has entrat amb el sol al darrere il·luminant-te i del bracet de qui et feia de pare, ningú ha dit res, però tots hem comprès que de més enllà del Sobrepuny, ells us miraven.






Glòria Vendrell i Balaguer
12 de maig del 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada