diumenge, 22 de gener de 2012

Roma, gener del 2012

La llum del dia trenca les nuvolades i el cel es tenyeix de porpra. Volem a Roma.
Una de les set colines, la colina vaticana ens espera al matí i ens acomiada al capvespre. 
Bernini i Michel Anggelo ens piquen l’ullet.
Estels i cúpules, l’arbre i “ el nen “ .... i el blau de la tarda que enfosqueix.
 La clau de Pere s’estén als nostres peus, com una catifa de llums,  encara nadalenques
Al bell mig de la piazza Nabona, els quatre rius obren les goles i ens obsequien amb dolls d’aigua blavosa i groga. 

El Tíber dorm mentre creuem el riu i el castell de sant Angel·lo  ens esguarda.

Fulles daurades reposen plàcides i murmullen  paraules inintel·ligibles,
que s’emporta la remor tèbia del vent
Caravaggio ens ha mostrat el seu quadre : Mateu i el dit del Mestre en clarobscurs... com la tarda romana
El Panteó monumental i esplèndid sempre em sorprèn, portentós i impertèrrit al pas del temps.  
La seva cúpula gegantina i rodona guarda sempre gelosament l’única obertura de llum,
 que ara per ara és ben fosca
 Monstres d’aigua vigilen  secretament la seva entrada .
De nou en el cel, deixant enrere la desembocadura del Tebere...i el port... i la ciutat eterna.
Tornem a Barcelona. Ara ens besa el sol, la llum, el mar i el cel.

Glòria Vendrell i Balaguer


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada