diumenge, 1 de juliol de 2012

Santuari de la Mare de Déu del Far



Emparant-se en el seu nom del Far, una llegenda recollida pel pare Camós vers l'any 1630, pretén que la capella fou aixecada per uns mariners, que trobant-se en perill de naufragar, veieren el cim del Far del mar estant, i van prometre que si se salvaven construirien allà una ermita. Des d'antic, la Mare de Déu del Far és molt venerada a la rodalia. El primer esment documental del santuari del Far és en el testament del 25 d'agost del 1269 d'en Pere Jaume de Sesquions, fill de Bernat del mas veí del Far.

Mossen Cinto Verdaguer :

" Qui pogués amb vosaltres volar per les rouredes
que beuen les suades de l'aspre Pirineu,
i vora els banys dels cignes d'aqueixes pollancredes
descabdellar lo somni que és vida del cor meu"




L'Església actual del Far és el resultat d'una sèrie de remodificacions produïdes al llarg dels anys. Malgrat tot, la rusticitat dels murs i de la volta li dóna una bellesa i categoria especial. L'Església rep tota la seva llum pel rosetó o ull de bou de la façana i ara també a través del seu modern cancell de vidre. La inscripció STELLA MARIS de la façana té relació, evidentment, amb la llegenda que diu que el santuari fou bastit per homes de la mar.





Joan Maragall :

" Més enllà veig el cel i les estrelles
i encara allí voldria ser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què acluca'ls cercant un altre com ?
Si per mi, com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou Senyor; però on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi..."





Es tracta d’una imatge d’alabastre de poc més d’un metre d’alçada, exactament 105 cm, que és una de les millors icones marianes que conservem del final del període gòtic. Fou esculpida en un moment en què s'havia abandonat l’antic hieratisme heretat del romànic i també quan el cànon clàssic imposat pel gòtic d’arrel francesa havia cedit per incorporar a les imatges actituds més humanes i de sentor localista. Ara per ara, no és pas possible encara de determinar l’època més exacte ni l’autor o taller on es va fer.


Carles Riba:

"Dintre meu per primera vegada s'és obrat
el miracle de la paraula que consola:
i els homes se m'atansen
per si de mi els banyés el rou
tebi i alat de la paraula.
Senyor, perquè haveu cridat tan fort
dins aquest fang meu trencadís?






Joan Salvat Papasseit :
"Res no és mesquí 
ni cap hora és isarda
ni és fosca la ventura de la nit. 
I la rosada és clara 
que el sol surt i s'ullprèn 
i té delit del bany: 
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta."


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada