Interpretació de la història
Fotografia del Joan Pau Inarejosi Vendrell |
Del llibre de Josep Otón: " Simone Weil : El silenci de Déu"
Una mistagògia ( pedagogia del misteri)
Cal desfer-se de la superstició de la cronologia, per trobar l’eternitat.
La història és absència de Déu, no perquè Déu no hi sigui, sinó perquè creient-nos coneixedors de les claus del procés històric, esperem de Déu el progrés, és a dir, que arregli els problemes de la humanitat. Déu no és present, tal com nosaltres voldríem, o tal com les expectatives generades per la idea de progrés ens marquen. Aquest mite, sigui d’origen cristià o no, condicional a nostra manera d’entendre la història i ens predisposa a esperar uns resultats que mai no s’arriben a assolir, amb la qual cosa ens escandalitzem, quan l’èxit no ens acompanya en la vida. Aleshores sembla que Déu desaparegui, ens abandoni o, simplement, no existeixi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada