Peluixos


L'ovelleta Bombi, el dinosaure Lluís, el monstre Golofainer, el gosset Crustó i els ossets bessons s'han quedat sols sobre el bressol inert.

Algú ha dit que se'n podrien anar a una altra casa menys buida, però ells no volen.

Algú ha pensat que fan nosa, que en el seu lloc hi lluirïen millor altres coses, però ells no hi estan d'acord

Algú ha suggerit que no signifiquen res i que han quedat en l'oblit...però ells ho neguen categòricament.

Quan passa algú pel seu costat, ells resten inadvertits i muts pel silenci acumulat ...

Però jo els conec de fa temps, els miro, percebo els seus mutismes i vigilo de a prop les seves languideses.

M 'agrada tenir-los , protegir-los, rentar-los , perfumar-los, tenir cura dels descosits que provoca el pas del temps...

És veritat que no tenen vida evident, però estic convençuda de que l'ovelleta Bombi, el dinosaure Lluís, el monstre Golofainer, el gosset Crustó i els ossets bessons, encara que sembli una ximpleria, doncs que estan la mar de contents quan em veuen.

Glòria Vendrell i Balaguer
Octubre del 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa