dissabte, 28 de juliol de 2018

Vall d'Ossau


El dia d’avui ha estat marcat per aquestes coses que fas de tant en tant, que estan bé, però no tant com et diuen. Hem anat fins el llac Fabreges a la Vall d’Ossau, des d’on surt un telefèric que ens ha dut al petit tren turístic que en un trajecte vertiginós d’una hora, ens ha portat fins el llac Artouste, salvant un desnivell de 1400 a 2100 m. 

El millor de tot ha estat el menys turístic: l’escapada solitària que hem fet fins unes crestes, la vista del Midi d’Ossau, que és imponent, el paisatge del recorregut , el llac Artouste, que ni tan sols la gentada l’ha pogut fer menys bonic, i la seva aigua clara i transparent, tenyida de tots els blaus imaginables. 

El Midi d’Ossau és un cim vertical format per les restes d’un volcà, de fet és l’antiga xemeneia del volcà desaparegut. Veure’l i contemplar-lo causa una sensació d’aquelles difícils d’explicar, entre majestat i màgia , entre misteri i bellesa.... en qualsevol cas, un delit pels sentits. 

“ la meva ànima s’ha enamorat de vos, em sosté la vostra ma” salm de laudes










Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol del 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada