dissabte, 28 de juliol de 2018

Ibones de Anayet


El dia d’avui ha estat preciós. Ben d’hora hem començat a caminar a Canfranc, en un trencall de la carretera del port de Somport, per on s’enfila el CR-11 , en direcció a Formigal, on ens recolliran a la tarda. 

El paisatge preciós com sempre: aigua, pedra, pastures, sol, ocells, cims, flors, silenci... però el millor els Ibons d’Anayet!!!!! És un lloc de postal, la seva bellesa es deu a l’harmonia de l’entorn, cada cosa és al seu lloc i cada cosa fa més bonica l’altra si cap. 

Després d’una ascensió pesadeta, ha estat el premi millor, l’inesperat regal que ens guardava la muntanya. Ara que ho escric intento trobar les millors paraules per descriure les emocions experimentades, però no ho aconsegueixo, tan sols m’hi puc aproximar... es quelcom inefable

Després de 8 hores de travessa, de remullar els peus a llacs i rius i d’anar part del camí recordant la Cristina que és el seu sant i l’avi que ens va deixar fa 4 mesos i que aquest any no podrà celebrar el sant amb ella, ens esperaven el Joan i la Maria a Formigal. Cansats però feliços hem begut amb avidesa l’aigua fresca que ens han dut, talment com si ens haguéssim begut la muntanya sencera, la que ens envolta i la que hem deixat enrere. 

“Lloeu el Senyor tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions, , el seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor durarà sempre” salm de vespres














Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol del 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada