dissabte, 28 de juliol de 2018

Ibón de Piedrafita



Avui hem fet un camí molt concorregut, però com que sempre matinem, hem tingut la sort de gaudir del paisatge gairebé en solitud, la qual cosa s’agraeix moltíssim, acostumats com estem a brogit i a soroll que s’entafora per les orelles sense compassió.

L’Ibon de Piedrafita la veritat és que com a ibón no val gran cosa, però l’entorn i sobretot el camí  ho compensa amb escreix.

Els "Cúmulos del Piedrafita" m'han recordat una mica el Pla del Cadí, "La Peña Telera" ens ha fet de sentinella tota l'estona  i la calma que a poc a poc tot ho amara , ens ha  acompanyat tot el camí i s’ha quedat amb mi vora el llac, a la vista del massís del Mont Perdut i de l’esplèndid  cel del matí...

M’he recordat del  salm dels laudes del matí: “Per vos es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d’aigua”








A la tarda, com que és sant Jaume i el sant doncs del Jaume, la gent del poble ens deixa les claus de l’església i a toc de campana, celebrem una eucaristia petita, íntima i agraïda: que s’alegrin els pobles i cridin de goig...




Glòria Vendrell i Balaguer
Juliol del 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada