diumenge, 27 de maig de 2018

La Vall de Cardós


La Vall de Cardós és una vall paral·lela gairebé a la vall Ferrera. Les dues s'obren com les ales d'una papallona des de Llavorsí que és qui els ofereix el vincle , recollint en la Noguera Pallaresa les aigües de les dues Nogueres més petites: la Noguera de Cardós i la Noguera de vallferrera .

A la capçalera de la vall s'hi troba el poble de Tavascan el qual encimbellat al fons per muntanyes de quasi 3000m., guarnit pel petit pantà que en dóna la benvinguda i acompanyat pel bullici de les aigües del riu Lladorre que es precipiten sota el pont romànic, té i manté l'encant propi del Pirineu. És realment bonic arribar o sortir de Tavascan sentint aquesta cridòria d'aigua de vida, molt millor que sentir cotxes , o gent borratxa que crida o el camió de les escombraries despertant-te de matinada... incomparable de totes totes !

L'església de sant Bartomeu edificada al costat de l'antiga de sant Simeó del s.XIV va ser important per a la gent de l'entorn, com ho van ser totes les esglésies en el seu dia. Ha de voler dir alguna cosa que no trobem ni un sol poble pirinenc, per petit que sigui, sense temple parroquial encara dempeus!

Jo, dona de fe, mirant la torre aixecada fa 3 segles, trobant la porta d'accés tancada i sense cap senyal de vida, sé que calia aquesta crisi, que calia tocar fons, que era del tot necessari despullar l'innecessari...però el Déu en el que crec ressorgeix de les cendres i del no res... potser no ho veuré, però tornarà la fe que omple les valls, la de debò, la que em provoca la més íntima i gran alegria quan sóc a tocar de rius i muntanyes.








Ribera de Cardós és la capital de la vall, però amb l'excepció del bellíssim temple parroquial d'estil romànic dedicat a santa María, no té res a envejar, ans al contrari, a altres poblets i conreus que endolceixen els vessants de les muntanyes d'aquest trosset de Pallars.






Glòria Vendrell i Balaguer
maig del 2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada