Venbariarismes

A 13 km de Banyoles i a 20 d'Olot, en un terreny mig Pla de l'Estany i mig Garrotxa, Santa Maria del Collell és un santuari amb història:  El 780 el Baró de Cartellà va donar una petita extensió de terreny per construir-hi una capella, però va ser el 1483 quan segons la llegenda al pagès Miquel Noguer, agenollat resant davant l'ermita, se li va aparèixer la Marededéu. Hi ha una làpida al terra que indica el lloc de l'aparició. El Collell que es va convertir en un gran centre de pelegrinatge, ha tingut usos molt variats, des de seminari, presó i centre educatiu fins avui en dia que és un complex format pel santuari, casa de colònies, campus esportiu, espai per a celebracions i hostatgeria. El santuari actual , al costat de la nau gòtica  que aixopluga la làpida esmentada, és d'estil neoromànic. Es tracta d'un temple d'una sola nau, lluminós , ample i acollidor, malgrat el fred que hi fa dins. La maredéu romànica que presi

L'altre dia veient com l'Abril s'embadalia mirant per la finestra com queien els flocs de neu petits i esporuguits i veient un vídeo de l'Aina a Anglaterra fent el mateix, me'n vaig enrecordar del Pau petit com s'emocionava  un dia que mirava miquetes de neu per la mateixa finestra i dels nostres bessons quan amb dos anyets també miraven amb excitació una nevada que va deixar el terra tacat de blanc unes quantes hores i de com intentaven inútilment agafar  aquelles volves de neu arrodonides i meloses que lliscaven entre el vidre i les seves mans. Ser com els nens és el desig que sovint sento en el més íntim. Ser com ells per poder sorprendre'm cada dia absolutament de  tot el que m'envolta, ser com ells per poder ser feliç en el més simple, ser com ells per no tenir por de res, si QUI ens estima és a prop. Dic això perquè la nostra filla Cristina m'explicava que per les nits quan l'Abril es desperta i reclama el seu pare, que últim