Un bri



Sé que no ho puc resoldre
ni deslliurar-te
ni trencar les teves cadenes
que no tinc mitjans, i que els arguments no basten
sé que la meva veu entre milions no pot arribar-te

Però intueixo que algunes coses no són pas miratges
que alguns fils invisibles entrellacen i creen fines peces de lli
i aquesta tela que ens guareix
com un llençol a l’albada
voldria que t’acaronés les galtes
que t’esguardés el somni
que t’aguantés la mirada
que et donés la força si et manca
que cuidés dels teus en la teva absència
que t’obrís cada dia els ulls a l’esperança
d’un futur que esdevindrà
cert, implacable i probablement diferent del que imaginem 
però sé que vindrà imposant-se i impertorbable a la veritat

I ho farà més enllà i per sobre de les ideologies 
que a uns i altres ens puguin separar
perquè al capdavall i al darrere de les reixes
les ideologies no són més que fum
i teranyines fugisseres

Amb un bri d’aquesta tela que ens guareix 
com un llençol a l’albada
un dia n’hi haurà prou per retornar-te

Glòria Vendrell i Balaguer
Gener del 2018


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa