Venbariarismes

M'agrada notar la seva alegria quan arribo i adonar-me de com ell ho ha deixat tot a punt: les fulles del jardí recollides les gandules endreçades el pa de pagès les begudes a la nevera les caixes de préssecs i el vi M'agrada anar a la Casa Llarga i recordar especialment allà la iaia i mirar i albirar cal Llop en runes i el pi de l'avi Josep i l'era , la bassa i el pou... les eixides cobertes d'herba la serra, la fonteta, l'ermita de sant Sebastià i a l'altra banda cal Ravella i l'avenc M'agrada el Penedès estès com una catifa sota el port i les puntes de Montserrat suggerents des de les Planes M'agrada llevar-me amb les gallines cloquejant que em sorprengui la migdiada a correcuita i jugar amb els pares a "estrelletes" després de berenar M'agrada passejar en silenci pels boscos perfumats de sajolida i fer-ho amb tu m'agrada contemplar les vinyes pel que són i pel que m'evoquen (que és

A la Conxita teixidora i al Tonet blanquer els havien posat dins del Museu, "per fer-los més bonics" deien... però ni a ells ni  als seus fills, els gegantins bessons Pia i Tomeu no els agradava gens ni mica ser allà.  El lloc era bonic i estava ben cuidat, de tant en tant venia algú a mirar-los , a treure'ls la pols, a comprovar si els faltava alguna cosa.... però trobaven tant a faltar els pocs dies a l'any que sortien i ballaven al so de les gralles! ... quan passava això, tot i que sabien que algú els conduïa d'incògnit, eren tan feliços i es sentien tan grans!.... la grandesa no els venia pas pel fet de ser gegants, els venia per poder sentir-se lliures i estimats ... Als capgrossos tampoc els agradava ser allà. Amb delit  esperaven i miraven   amb els ulls ben grans, el dia que la porta s'obrís per alliberar-los. L'artista que els va pensar, no els havia imaginat de cap manera especial ( això va ser cosa de la gent al cap dels