Menjador


Has canviat d'aspecte moltes vegades
Has sigut més petit, més buit, més simple...

Alguns dels teus mobles t'han estat fidels des del principi i als que han vingut després, no els ha costat gaire trobar el seu lloc, malgrat els canvis i els moviments periòdics.

El sol del matí t'ha ataronjat les fustes perquè t'ha visitat cada dia amb els seus rajos

L'exterior, sempre obert a les pupil·les, ha fet preciosa la tardor per la vista en altre temps de les fulles vermelles, 
ha deixat veure flocs de neu picant el vidre mentre els bessons els volien atrapar infructuosament des de dins, 
ha permès gaudir del pi gran que aixoplugava els pardals que el ciment no volia,
ha deixat venir una família d'orenetes que va fer niu molts anys sota la finestra ...
ha fet possible tot un món que l'interior necessita perquè no el té a l'abast.

La teva taula ha estat oficialment de dos, després de tres, de quatre, de cinc , de sis, de vuit ... però sempre de molts... 
cansada, atrotinada, sacsejada, remenada, ampliada, velleta... és com una més de casa, com un trosset de tots.

L'espai fet a enrenou i a bullici, avui és buit a estones , però quan venen i quan vindran els que han de venir encara, es fa com abans, tot ple de coses , de festa ,de baralles i de plors... però sobretot de vida , de la que vam començar i de la que tenim per penyora.

Ets molt més que un menjador!

Glòria Vendrell i Balaguer
juny del 2017

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa