Paisatges en el somni


Ja fa anys, un dia em vaig adonar de que un paisatge idíl·lic que jo creia que existia, en realitat solament existia en els meus somnis. Però el cas és que durant anys ( no sabria dir si des de nena o ja adolescent) vaig somiar moltes vegades amb aquest lloc, sense ser conscient de que somiava. 

El recordo perfectament, era una entrada gran a la muntanya per on entrava molta molta gent, el camí era ample i enmig de la multitud anava jo amb els meus pares i les meves germanes, fins que en un moment donat, mentre tothom seguia avançant, nosaltres giràvem a ma esquerra per un camí més estret que finalment ens conduïa a un lloc meravellós, una cascada d’aigua abundant, clara, transparent amb el sol al davant nostre... nosaltres ens recolzàvem sobre una paret de roca, en un caminet estret, al costat de l’aigua , encarats a la magnífica vista de muntanyes que se’ns oferia . Ens sentíem feliços i ens quedàvem allà una bona estona en silenci. I recordo que era com un secret, que no podíem dir a ningú.

Va ser un dia, ja gran, casada i amb fills, que en el mateix somni aquest cop hi anava també el meu marit. Va ser aquest el punt ( no sé perquè) que al despertar a l’endemà, em va fer conscient de que tots aquells anys havia estat somiant. 

Què volia dir tot allò? Que el bonic secret que havia descobert amb la meva primera família ara el compartia amb la meva nova família? Hi havia un significat ocult i preciós al darrere de tot plegat?... vaig arribar a interessant deduccions, tot i que mai sabré si encertades.

Doncs anys després de ser conscient del meu somni, he tornat a ser-ne conscient d’un altre. El patró s’ha repetit: he somiat  també moltes vegades durant anys (sense saber que somiava)  en un lloc de muntanya, un paratge conegut i transitat per molta gent que acabava en una preciosa cascada. Però un dia en el somni vaig descobrir  un llac més enllà de la cascada i cada vegada que tornava a somiar en aquest lloc, somiava que hi tornava a pujar fins el llac... i jo que tinc fòbia a l’aigua, m'hi banyava en les seves aigües cristal·lines ... hi havia una roca enorme i preciosa al mig... i no sé com descriure la sensació de placidesa que em provocava.... Després de descobrir el lloc, hi vaig dur el meu marit , ens sentíem feliços i afortunats per la descoberta... la diferència respecte al somni anterior està en que aquest cop no era un secret, jo sempre deia a tothom que pugés per la cascada, que més enllà havia un llac meravellós ...

Un dia, en un d’aquests somnis, els dos vam fer una nova descoberta. Vam trobar un camí que sortia del llac i que circulava per la part alta d’una vall preciosa. Les vistes eren imponents i el trajecte acabava en una altre bonic llac prop d’un poble pirinenc que no puc identificar, tot i que el visualitzo perfectament. En algun somni, a la gent que arribava a aquest poble , l’havíem animat perquè anés al llac petit, algú s’hi acostava però ningú mai s’animava a anar més enllà. Es quedaven amb un trosset bonic però es perdien la resta que era molt gran i d’una bellesa indescriptible.

I ara fa tres setmanes, de sobte un dia al despertar, després de somiar altre cop amb aquest paratge, intentant recordar de quin poble es tractava... m’adono altre cop de que no existeix, de que solament ha existit en els meus somnis.

I el cas és que des d’aquest dia, que no paro de donar-li voltes. Intento amagar-me dins les entranyes buscant pistes i respostes. Per una banda sento molta pena de que hagi estat un somni, perquè al ser-ne conscient, com que deixaré de somiar-lo , sé que no ho hi podré anar mai més, però per altra banda m’agrada pensar que hi ha un significat evident i ocult a la vegada, un missatge que juga amb mi a cuit i amagar, un secret a veus.

Trigui el que trigui, però no pararé fins a descobrir-lo

Glòria Vendrell i Balaguer
Març del 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El conte de la bola de l’arbre de Nadal

La cicatriu d'en Roc

Portsmouth natura

Tolerancia i especificitat

Santa Maria de Refet i EL LLOC

Un conte d'hivern

Valle de Bujaruelo

NENS

?????

El país que no tenia princesa