dimecres, 22 de març de 2017

De la Llacuna a Pontons


La Llacuna és un poble de l'Anoia, de la vegueria del Penedès, limita amb Querol i amb la serra d'Esgavellats. El castell de Vilademàger i l'església de sant Pere  són  sobre un cingle encarat al nord que deixa veure els cims de Montserrat i entreveure els Pirineus que avui eren nevats i lluents per la llum del sol del matí, que els feia més bonics encara si cap.

Pel que sembla el castell ja estava documentat el 987. Formava part de la cadena de castells que defensaven la "Marca" dels sarraïns. Els últims senyors feudals del castell van estar els de la família de "Cervelló", però a partir del s.XIV es van passar a dir " Barons de la Llacuna".

L'església de sant Pere, tot i essent primordialment gòtica, encara manté vestigis del seu origen romànic. Formava part del recinte murat del castell i va ser la parròquia primitiva del lloc.

M'ha explicat gent del lloc, que la Llacuna rep el seu nom perquè en realitat seu sobre un gran aqüífer i que és per això que la zona és tan rica en fonts i deus.

El paisatge és una barreja de roca vermella, de pi mediterrani, de roure i d'alzines, perfumat  per les aromes de les plantes aromàtiques que endolceixen gran part dels nostres boscos, com l'espígol, la sajolida, la farigola i el romaní.

Així doncs, entre castells i pedres, entre camins i vistes immillorables, entre motxilles i coques matineres,  hem fet camí, un bonic camí que no esperàvem, perquè la previsió era de mal temps.

El color de la primavera que acaba d'arribar ho ha omplert tot, ho ha tenyit tot, ho ha il·luminat tot, tot ho ha fet  més bonic... les despulles de l'hivern han quedat enrere...  potser alguns no se n'adonaven, però  ocells , ventijol , el sol i nosaltres hem caminat  de la ma tot el trajecte.

Pontons és Alt Penedès i és al mig d'una petita plana que avui estava engalanada de verd, però hi hem passat de llarg,  perquè el nostre destí era la casa Penyafort, un casal de més de cinquanta anys d'història. Diuen que va servir de lloc de repòs per a gent malalta, però avui ha estat lloc de repòs per a gent que necessitava caminar i contemplar i no fer altra cosa que gaudir del silenci i de la paraula embriagadora  de la muntanya.

sant Pere i castell de Vilademàger




camping de la Llacuna

castell de Vilademàger

castell de Vilademàger










Pontons








Glòria Vendrell i Balaguer
22 març del 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada