Venbariarismes

A les fosques i aprofitant el petit espai entre son i son, obren la porta sense soroll, amb sigil busquen les sabates de cadascú, posen els noms i deixen cada paquet al seu lloc. Ningú s'ha adonat de res, tret de les llums de l'arbre que s'han encès amb la seva sola presència, dels pastors i rabadans que reverents els miren, de la molsa amorosida que els intueix i del nen de l'establia que els somriu, quan d'un en un s'inclinen per adorar-lo. S'ha tancat la porta de nou , tothom dorm, menys l'estrella, la nit fora és molt freda, dins la casa tot és a punt i se senten nadales en la llunyania... Al matí els nens pensen que no han vingut, perquè diuen que no han dormit en tota la nit esperant-los i que no han sentit res, però quan s'acosten a la porta de vidre els hi falten ulls per mirar : el menjador vessa regals , les emocions s'arremolinen,  se'ls  fa un nus al coll , s'han quedat bocabadats i perplexos per la sorpresa.