dilluns, 3 d’octubre de 2016

Llàgrimes


Ha plorat  quan s'ha aixecat el castell, quan ha arribat l'enxaneta, quan ha vist les cares d'emoció, quan ha percebut  la força...

Però plora també per la injustícia, quan escolta notícies que diuen que  moren innocents, que les dones són cosificades i maltractades, que els nens pateixen soledat i violència...

Plora quan s'enamora  del que veu : la muntanya sobretot, però també el mar i el cel i qualsevol bri de natura viva

Plora quan veu vellets sols i abandonats amb la mirada perduda

Plora quan llegeix un poema preciós o un text líric

Plora quan resa i quan pensa en els seus que tant estima

Plora quan la sort i la dissort del món li toca l'ànima

Plora quan té mal i quan riu a riallades, quan està trista i quan és feliç

Pot plorar per por o per entusiasme, per un nus al coll  o per alegria desbordada

Pot plorar a la vista d'una fulla caiguda al terra, a l'acabar una feina ben feta, al so d'una  música suggerent, amb l'olor de terra mullada , amb el vaivè del tren o amb qualsevol cosa imaginable

No sap si és bo o dolent, però confessa que pot plorar quan menys ho espera i per tot.

Sensibilitat ? feblesa? tebiesa? empatia?.... no ho sap, de fet  li és igual perquè  prefereix  plorar que no poder fer-ho.

Hi ha un espai incert i bell entre llàgrima i llàgrima

Glòria Vendrell i Balaguer
octubre del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada