dilluns, 31 d’octubre de 2016

No m'agrada Hallowen


No em fa por la mort. Em fa por no saber viure de debò
No em fan por els fantasmes, sinó els que no ho semblen però sí que ho són
No em fan por els zombies. El que em fa por és quan veig l'ànsia per devorar-nos els uns als altres
No em  fan por els vampirs. Em fa por dependre tant d'algú que li xucli el que és seu
No em fan por els esquelets. Em fan por les nenes que ho semblen.
No em fa por la sang pintada. Em fa por la sang vessada , sobretot quan és innocent

Tot i que es vesteix  de festa ingènua, al darrere hi ha una visió negra i obscura 
de l'existència que ni m'agrada ni comparteixo.

Més enllà de castanyes i panellets que són ben bons,reivindico la festa cristiana, 
que no és la festa dels morts, sinó la festa de l'esperança, 
perquè crec que el cel no és un lloc sinó  la millor de les benaurances,
perquè crec que els meus són vius i no pas morts,
És molt el que no conec, però és més el dolor de qui no espera

Si tal dia com avui  fa trenta-tres anys, em va néixer un fill, 
no pot ser de cap manera que avui sigui una diada d'horrors i d'ombres macabres. 
Em nego. Però no és cosa meva solament ...la Vida i que no la mort, és qui té la paraula.

Glòria Vendrell i Balaguer
1 novembre del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada