diumenge, 2 d’octubre de 2016

La Seu antiga d'Ègara



Val la pena : un recinte arqueològic guarnit amb empremtes romàniques, visigòtiques, romanes i iberes, situat  entre dues rieres i a tocar del parc Vallparadís. Recentment ordenat i arreglat per a poder fer-ne una bona i suggerent presentació a qui hi arriba.

Les esglésies de sant Pere, sant Miquel i santa Maria han restat sempre a la vista de tothom, però l'anàlisi exhaustiu i acurat del terreny ha tret a la llum els secrets que havien estat ocults durant molts anys.

Parlem del període comprès entre el el s.IV-V  i l'any711 de la nostra era. El s.IV-V es va construir una primera basílica  de planta rectangular i d'una sola nau,  que va ser la que un segle després va servir de base per a la nova catedral. El bisbat de Barcino es va segregar i es va fundar el d'Ègara , Ireneu va ser el primer bisbe i el territori que abastava la diòcesi, anava des del Penedès fins el Montseny. Sabem fins i tot que l'any 615 s'hi va celebrar un concili.

El 711 va ser l'any de la invasió àrab, a conseqüència de la qual el bisbat egarenc va romandre en l'oblit. Així doncs, no parlem pas de qualsevol cosa.  Ègara va ser el nom que li va donar l'emperador Vespasià al s.I. Es tractava d'un lloc rellevant, havia de ser per força un nucli important, tot i que encara avui no s'han trobat els vestigis arqueològics suficients per a corroborar-ho ( misteris de la història)

El s.XI , després de que el bisbat deixés d'existir, en el lloc de la catedral però en proporcions més reduïdes, es va construir l'església de Santa Maria, on s'hi va establir una comunitat de monjos agustinians.

Així doncs, parlem d'una primitiva construcció paleocristiana ( s.IV-V) i de la construcció de la catedral amb les seves dependències: rectoria,casa del bisbe  església de sant Miquel i església de sant Pere que ha fet ininterrompudament d'església parroquial per als fidels del barri .

En l'origen de la construcció romànica hem d'esmentar sant Nebridi, que va ser qui la va portar a terme. Santa Maria ja es va construir inicialment en el model romànic llombard, les altres esglésies ja hi eren. Sant Pere manté parts i elements de la construcció del sVI, però en el seu conjunt va ser refeta també en l'estil romànic. Sant Miquel és la més original perquè ha estat la construcció que menys canvis ha patit. 

BASÍLICA S.IV-V

A sota veiem restes del mosaic de la primera basílica del s. IV-V i que va ser posteriorment utilitzat com a sòl de la nova catedral  i també la piscina baptismal primitiva, que les tasques arqueològiques han recuperat en el subsòl de santa Maria.

exterior santa Maria
exterior santa Maria
interior santa Maria
piscina baptismal s IV( subsòl santa Maria)

LA CATEDRAL DEL  s. VI - SANTA MARIA DEL s.XI

Construïda com hem dit sobre la basílica del s.IV-V, ha estat trobada en els últims anys  a causa de les acurades tasques arqueològiques. 

Trobem vestigis i estava ubicada en  l'espai que actualment ocupa: 
1.- Santa Maria ( la capçalera és del s.VI)
2.- L'espai exterior ( mosaic, murs , zona residencial del bisbat...)
3.-La rectoria-casa episcopal ( actualment casa d'acollida dels visitants) Va ser els peus tant de la primera basílica com de la catedral posterior. És per això que el seu interior ha revelat peces i joies de gran valor, com el baptisteri episcopal.

santa Maria
santa Maria
santa Maria

capçalera de santa Maria
ara de l'altar de santa Maria ( antiga làpida funerària romana)

fresc martiri st. Tomàs Becket s.XI
La pintura s'ha conservat perquè va estar tapiada fins el s.XX
imatge Maria del s.XIV
en el subsòl de la rectoria

mur de l'antiga catedral
jardins episcopals
piscina de la residència episcopal
sitja subsòl rectoria
rectoria- seu episcopal que després va ser casa dels canonges
de la casa dels canonges ( Pere rescatat de les aigües)
de la casa dels canonges ( Pere cura una dona)
de la casa dels canonges ( Pere alliberat de la presó)
SANT MIQUEL

Les últimes investigacions diuen que sant Miquel és un edifici funerari, malgrat que Puig i Cadafalch el va titllar de "baptisteri" fins i tot construint-hi una piscina a l'interior,  avui inexistent.
Aquest edifici de quinze segles d'existència, sigui baptisteri o edifici funerari, és una delícia arquitectònica. Una petita bellesa que no pot passar inadvertida a ningú. Tot i que ha sofert algunes restauracions, la gran part és del s.VI. 

Es tracta d'una construcció petita de planta quadrada amb tres façanes i un corredor perimetral. El centre està guardonat amb arcs sostinguts per columnes desiguals. Fins i tot alguna d'elles és de procedència romana.

Conté una diminuta cripta que conserva l'essència del temps en que va ser construïda, però pel que sembla el tresor més preuat són les pintures de la cúpula que representen la famosa visió del profeta Ezequiel.

sant Miquel
interior sant Miquel
interior sant Miquel
interior de sant Miquel
pintures sant Miquel s.VI
pintures sant Miquel s.VI
pintures sant Miquel s.VI
cripta de sant Miquel
cripta de sant Miquel

LA NECRÒPOLIS

En l'espai delimitat per les esglésies hi ha, a més a més d'altres coses, un gran espai funerari. Les excavacions han permès identificat l'època de cada vestigi. Resulta molt il·lustratiu perquè s'ha disposat  el paviment de manera que hi  apareixen dibuixats els canvis experimentats en el temps.

Es tracta d'un gran camp de tombes. Els fidels que pertanyien al bisbat eren enterrats en el recinte. Les llambordes rectangulars grises són les que corresponen a aquest temps, però hi ha també tombes antropomòrfiques que corresponen a l'època carolíngia (s.X i XI).

Totes elles estan orientades a l'est, amb una clara simbologia en referència al "nou dia". S'ha trobat les bases de vàries columnes, la qual cosa fa pensar que potser tot aquest recinte funerari estigués cobert i no a la intempèrie.

La restauració arqueològica, no solament ha delimitat les tombes, sinó que també hi ha posat un cup lluminós, fent esment de la "Vida" de la persona enterrada.

Cal dir  que en el subsòl de la rectoria també s'hi han trobat tombes , ja que aquestes estaven adossades a la catedral antiga.



SANT PERE

Impressiona entrar a sant Pere per la vista de la seva capçalera del s.VI guarnida amb un retaule de pedra del sX únic a tot Europa i per les pintures desdibuixades del seu interior recordant els evangelistes amb els seus símbols i a Pere i Pau probablement.

Les pintures murals gòtiques del lateral  , la capella afegida molt més tard i la façana amb espadanya que dóna al carrer, són símptomes del servei prestat  al barri en tot aquest  temps tan llarg i tan preuat. 

sant Pere
pintures gòtiques de sant Pere
retaule de pedra  a sant Pere
retaule de pedra a sant Pere

A sant Pere acaba la visita, però no acaba el pensament  que m'ha generat, ni el sentiment que m'ha causat,  i que m'emporto d'Ègara cap a casa.

Glòria Vendrell i Balaguer
octubre del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada